• Pronúncia: /trɛː(d)/
  • Etimologia: Del suec antic i encara mitjà trædh (prèviament trǣet / trǣt), forma determinada de trǣ («arbre; fusta», vegeu trä) en què l'article es va acabar fossilitzant en suec modern. Del nòrdic antic tré, del qual també deriven el danès træ, el noruec bokmål tre i nynorsk träd / trä, l'islandès tré i el feroès træ. Del germànic comú *trewą (com també l'anglès tree, el frisó septentrional tre / trä i el neerlandès teer), en última instància del protoindoeuropeu *dóru ‎(«arbre») en forma obliqua *dréw- i, per tant, cognat del grec clàssic δρῦς ‎(drŷs) i δένδρον ‎(déndron) i del rus де́рево ‎(dérevo), entre d'altres.

träd n.

  1. (botànica) arbre

Declinació

modifica
Cas Singular Plural
Indefinit Definit Indefinit Definit
Nominatiu träd trädet träd träden
Genitiu träds trädets träds trädens

Derivats

modifica

Vegeu també

modifica