trencaia

Català

Verb

trencaia

1. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de trencar.
2. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de trencar.

Miscel·lània

• Síl·labes: tren·ca·ia (3)
• Anagrames: acientar, cantaire, cartenia, Caterina, tacarien, tencaria