trigue
Català
modifica
Verb modifica
trigue
- (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trigar
- (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb trigar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb trigar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb trigar
Miscel·lània modifica
- Síl·labes: tri·gue (2)
- Heterograma de 6 lletres (egirtu)
- Anagrama: tregui