trobi

Potser volíeu: trobí

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈtɾɔ.βi/, balear /ˈtɾɔ.βi/
	septentrional /ˈtɾo̝.βi/
Occidental:	/ˈtɾɔ.βi/

• Rimes: -ɔbi

Verb

trobi

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de trobar.

   Forma septentrional: [jo] trobo, trobe, trob o trobi.

2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb trobar.

   [Que jo] trobi o trobe.

3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb trobar.

   [Que ell/ella/vostè] trobi o trobe.

4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb trobar.

   Trobi o trobe [ell/ella/vostè].

Miscel·lània

• Síl·labes: tro·bi (2)
• Anagrames: botir, botri, britó, broti, brotí, orbit, ribot, torbi, torbí