turko

Esperanto

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈtur.ko/
• Etimologia: (pendent)

Nom

turko ‎(acusatiu turkon, plural turkoj, plural acusatiu turkojn)

1. turc

   «Li komencis alparoli min en la turka, kredante, ke mi estas turko.» (nimfeo, Tatoeba, oct. 2016)

   Al principi se'm va adreçar en turc perquè es creia que era turc.

Derivats

• turkiĉo, turkino

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre turko