uniformàreu

Potser volíeu: uniformareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /u.ni.furˈma.ɾəw/
	balear /u.ni.foɾˈma.ɾəw/, /u.ni.furˈma.ɾəw/
Occidental:	/u.ni.foɾˈma.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

uniformàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de uniformar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb uniformar.