uniríeu

Català

Verb

uniríeu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del condicional de unir.

Miscel·lània

• Síl·labes: u·ni·rí·eu (4)

Català antic

Verb

uniríeu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del condicional de unir

Variants

• uniríets