• Pronúncia: ˈuɐ̯ˌmæˀjʌ
  • Etimologia: De ur i mager.
 
historisk urmager (rellotger històric)

urmager c.

  1. Rellotger.
  2. Rellotgeria.

Declinació

modifica
Declinació de urmager
Gènere comú Singular Plural
Indefinit Definit Indefinit Definit
Nominatiu urmager urmageren urmagere urmagerne
Genitiu urmagers urmagerens urmageres urmagernes


Vegeu també

modifica

Per a més informació vegeu l'entrada urmager al Ordbog over det danske Sprog