vénguis

Potser volíeu: venguis

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈbeŋ.ɡis/
• Rimes: -eŋɡis

Verb

vénguis

1. (balear, alguerès) segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb venir

Variants

• venguis (verb vendre, ortografia del 2016)
• : L’ús del diacrític és discrecional en usos metalingüístics, texts dialectals i en expressions puntuals o enunciats aïllats en què pot produir-se una ambigüitat.

Miscel·lània

• Síl·labes: vén·guis (2)
• Heterograma de 7 lletres (eginsuv)
• Anagrames: vingues, vingués