vanàreu

Potser volíeu: vanareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bəˈna.ɾəw/, balear /vəˈna.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /baˈna.ɾew/
	valencià /vaˈna.ɾew/, /baˈna.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

vanàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de vanar-se.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb vanar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: va·nà·reu (3)
• Anagrama: arnàveu