Obre el menú principal
Potser volíeu: VERD

Contingut


Català
Modifica

  • Pronúncia:
Oriental: central /ˈbɛrt/, balear /ˈvɛɾt/
Occidental: nord-occidental /ˈbɛrt/, valencià /ˈvɛɾt/, /ˈbɛɾt/
  • Àudio: català central
(fitxer)
  • Etimologia: Del llatí viridis, segle XIII.

NomModifica

verd m. ‎(plural verds)

  1. Color de l'espectre entre el groc i el blau.
    #C2F732 #00FF00 #10E010 #208000 #095228
  2. Part verda d'un vegetal.
    Acaba't tot el verd de l'amanida.
  3. (en plural) Membres d'un partit ecologista.
    Els verds van obtenir uns bons resultats en aquestes passades eleccions.

DerivatsModifica

TraduccionsModifica

AdjectiuModifica

verd m. ‎(femení verda, plural masculí verds, plural femení verdes)

  1. De color verd.
    Una jaqueta verda.
  2. Dit d'un arbre, de la llenya, etc., que encara no és sec.
    La llenya encara és massa verda per cremar.
  3. Dit d'una fruita, que encara no és madura.
    Aquests plàtans són verds.
  4. Dit d'una persona, en procés de construcció en un cert aspecte.
    Un futbolista molt verd per debutar amb el primer equip.
  5. Propi de la joventut.
    Els anys verds.
  6. Amb inclinacions, especialment amoroses i sexuals, impròpies de la seva edat.
    Un vell verd.
  7. Obscè, groller.
    Un acudit verd.

Compostos i expressionsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica

  • Verd a la   Viquipèdia
  • Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
  • Vegeu el Diccionari de sinònims OpenThesaurus-Softcatalà: verd


Occità
Modifica

AdjectiuModifica

verd m. ‎(femení verda, plural masculí verds o verdi [aranès], plural femení verdas o verdes [aranès])

  1. verd

Vegeu tambéModifica

  • Verd a la   Viquipèdia en occità