verd
Potser volíeu: VERD
CatalàModifica
- Pronúncia(i):
- Oriental: central /ˈbɛrt/, balear /ˈvəɾt/, /ˈvɛɾt/, alguerès /ˈvelt/
- Occidental: nord-occidental /ˈbɛrt/, valencià /ˈvɛɾt/, /ˈbɛɾt/
- Rimes: -ɛɾt
|
(fitxer) |
|
(fitxer) |
- Etimologia: Del llatí viridis, segle XIII.
NomModifica
verd m. (plural verds)
- Color de l'espectre entre el groc i el blau.
- #C2F732 #00FF00 #10E010 #208000 #095228
- Part verda d'un vegetal.
- Acaba't tot el verd de l'amanida.
- (en plural) Membres d'un partit ecologista.
- Els verds van obtenir uns bons resultats en aquestes passades eleccions.
DerivatsModifica
TraduccionsModifica
Color entre el groc i el blau
|
|
AdjectiuModifica
verd m. (femení verda, plural masculí verds, plural femení verdes)
- De color verd.
- Una jaqueta verda.
- Dit d'un arbre, de la llenya, etc., que encara no és sec.
- La llenya encara és massa verda per cremar.
- Dit d'una fruita, que encara no és madura.
- Aquests plàtans són verds.
- Dit d'una persona, en procés de construcció en un cert aspecte.
- Un futbolista molt verd per debutar amb el primer equip.
- Propi de la joventut.
- Els anys verds.
- Amb inclinacions, especialment amoroses i sexuals, impròpies de la seva edat.
- Un vell verd.
- Obscè, groller.
- Un acudit verd.
Compostos i expressionsModifica
TraduccionsModifica
De color verd
|
|
Fruita immadura
Vegeu tambéModifica
- Article corresponent a la Viquipèdia
- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: verd
OccitàModifica
- Pronúncia(i): /ˈbeɾt/
|
(fitxer) |
- Etimologia: Del llatí virĭdis.
AdjectiuModifica
verd m. (femení verda, plural masculí verds o verdi [aranès], plural femení verdas o verdes [aranès])
Vegeu tambéModifica
- Article corresponent a la Viquipèdia en occità