vermellege

Català

vermellege

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de vermellejar.
(occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb vermellejar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb vermellejar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb vermellejar.