viltinguérem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /biɫ.tiŋˈɡe.ɾəm/, balear /viɫ.tiŋˈɡe.ɾəm/
Occidental:	nord-occidental /biɫ.tiŋˈɡe.ɾem/
	valencià /viɫ.tiŋˈɡe.ɾem/, /biɫ.tiŋˈɡe.ɾem/

• Rimes: -eɾem

Verb

viltinguérem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de viltenir.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb viltenir.

Miscel·lània

• Síl·labes: vil·tin·gué·rem (4)