violàreu

Potser volíeu: violareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bi.uˈɫa.ɾəw/
	balear /vi.oˈɫa.ɾəw/, /vi.uˈɫa.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /bi.oˈɫa.ɾew/
	valencià /vi.oˈɫa.ɾew/, /bi.oˈɫa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

violàreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de violar
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb violar

Miscel·lània

• Síl·labes: vi·o·là·reu (4)
• Heterograma de 8 lletres (aeiloruv)
• Anagrames: olivareu, olivàreu, volaríeu