vit

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbit/, balear /ˈvit/
Occidental:	nord-occidental /ˈbit/
	valencià /ˈvit/, /ˈbit/

• Rimes: -it
• Etimologia: Del llatí vectis ‎(«palanca, membre viril»), segle XIV.

Nom

vit m. ‎(plural vits)

1. Penis d’animal equí o boví.

Derivats

• bitxo, vitet, vit de bou

Traduccions

 penis — vegeu penis

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Francès

• Pronúncia: /vi/

Verb

vit

1. tercera persona singular (il, elle, on) del passat de voir
2. tercera persona singular (il, elle, on) del present de vivre