voco

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈwɔ.koː/
• Etimologia: D'una forma declinada de l'arrel protoindoeuropea *wokʷ- , que també va generar la paraula vōx.

Verb

vocō ‎(1a present^?), vocās ‎(2a present), vocāre ‎(infinitiu), vocāvī ‎(perfet), vocātum ‎(supí)

1. cridar algú, jo crido, convocar, jo convoco, anomenar, jo anomeno

   Ex.:Quis vocat? (traducció:«Qui em crida? Qui m'anomena?»)

2. invitar, jo invito

   Ex.:Nox vocat ad quietem. (traducció:«La nit invita al repòs.»)

Derivats

advocō convocō ēvocō invocō prōvocō revocō vocābilis vocābulum

vocāmen vocātiō vocātīvē vocātīvus vocātor vocātus vocitō