vull

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ˈbuj/, /ˈbuʎ/
	balear /ˈvuj/
Occidental:	nord-occidental /ˈbuʎ/, /ˈbuj/
	valencià /ˈvuʎ/, /ˈbuʎ/

• Rimes: -uʎ
• Homòfon: bull
• Etimologia: Del català antic vull~vuyll~vuy, del llatí vǒlěo per iodització *vǒlj(o) i canvi de vocal /ɔ/ > /u/ davant palatal. Compareu amb orgull i ull.

Verb

vull

1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de voler.

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Atles Lingüístic del Domini Català

Català antic

Verb

vull

1. primera persona singular (io, yo, jo) del present d'indicatiu de voler

Variants

• vuyll, vuy