xor

Potser volíeu: XOR

Català antic

Nom

xor m. ‎(només en singular)

1. senyor, tractament de respecte acompanyat d'un nom propi.

   «Et la galea anà en Contestinobla, hon trobà l' emperador xor Andrònicho et son fill major xor Miqueli» (Crònica de Ramon Muntaner)

Vegeu també

• Obres de referència: Faraudo

Caló català

• Pronúncia: /ˈt͡ʃor/
• Etimologia: Del romaní ćor.

Nom

xor ‎(čor) m.

1. lladre

Descendents

• Català: xorc

Vegeu també

• Escudero, Jean-Paul; Adiego, Ignasi-Xavier. «Vocabulari del kalò català», I Tchatchipen, 2001, núm. 33