calme
Català
modifica
Verb modifica
calme
- (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de calmar
- (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb calmar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb calmar
- (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb calmar
Miscel·lània modifica
Francès
modifica
Nom modifica
calme m. (plural calmes)
- calma
- «Les calmes et les brises variables ne nous permirent qu’au bout de six jours de sortir du milieu de ce groupe d’îles et des innombrables récifs qui les environnent.» (Dillon, Voyage dans la mer du sud, Revue des Deux Mondes, 1830, volum 1)
- la calma i la brisa variables ens van permetre sortir al cap de sis dies d'enmig d'aquest grup d'illes i de nombrosos esculls que les envolten.
- «Le calme et la monotonie, jamais ennuyeuse cependant, de cette existence au grand air provoquaient en moi une sorte d’assoupissement intellectuel et moral très doux, un apaisement bienfaisant.» (Isabelle Eberhardt, Dans la dune)
- La calma i la monotonia, tanmateix mai avorrida, d'aquesta existència a l'aire lliure van provocar en mi una mena d'ensopiment intel·lectual i moral molt dolç, una tranquil·litat beneficiosa.
Sinònims modifica
Adjectiu modifica
calme inv. (plural calmes)
- calmat, tranquil
- Les affaires sont calmes, il se fait peu d’affaires.
- Els negocis estan en calma, se'n fan pocs.
Sinònims modifica
Antònims modifica
Vegeu també modifica
- Entrada «calme» al Trésor de la langue française informatisé (TLFi).