contextualitze

Català

Verb

contextualitze

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de contextualitzar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb contextualitzar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb contextualitzar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb contextualitzar

Variants

• [1] contextualitzo, contextualitzi, contextualitz
• [2] contextualitzi
• [3] contextualitzi
• [4] contextualitzi

Miscel·lània

• Síl·labes: con·tex·tu·a·lit·ze (6)