Català
modifica

Oriental:  /əz.ɡɾiˈmi/
Occidental:  nord-occidental /ez.ɣɾiˈmi/
valencià /ez.ɣɾiˈmiɾ/, /ez.ɣɾiˈmi/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: esgrimí
  • Etimologia: Del català antic esgremir, de l'occità antic escremir, del fràncic *skermjan ‎(literalment «defensar, protegir»), segle XIV.

Verb modifica

esgrimir trans.

  1. Brandar una arma blanca.
  2. Emprar un objecte allargat a manera d’arma.
  3. Presentar arguments amb contundència.
    «L’executiu esgrimeix que té el deure de protegir les víctimes d’abusos i agressions sexuals i també d’evitar actuacions que atempten contra la salut sexual i reproductiva de les dones i l’enaltiment d’aquests delictes.» (EFE, «Un jutjat de Palma admet la querella del govern contra l’influenciador Naim Darrechi», VilaWeb, oct. 2021)

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: esgrimeixo, esgrimeix, esgrimim

Sinònims modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

  • Síl·labes: es·gri·mir (3)

Vegeu també modifica


Català antic
modifica

Verb modifica

esgrimir

  1. forma alternativa de esgremir
    «Car la bèstia ha major fortalea que tu: l'onso te luytarà; lo gat te vençrà de saltar; hun galgo te vençrà de córrer; lo leó, de esgrimir (Sant Vicent Ferrer, Sermons, III, 1410)

Vegeu també modifica