extrany

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əksˈtɾaɲ/, occidental /eksˈtɾaɲ/
• Rimes: -aɲ
• Etimologia: Del castellà extraño, del llatí extraneus ‎(«exterior, aliè, estranger»), segle XVIII.

Adjectiu

extrany m. ‎(femení extranya, plural masculí extranys, plural femení extranyes)

1. (castellanisme) estrany

   «[...] y per a aplaudir lo concís y clar ab què en tan breus y cenyides clausules descriu tantes coses com se proposa per idea y per asumpt que causa extranya admiració veure ab quina facilitat y destrea sabé juntar uns tant difícils extrems, com ho són los de una suma claritat ab los de una gran concisió.» (Jaume Febrer, Trobes de mosén Jaume Febrer, pàg. 13, 1701)

Nom

extrany m. ‎(plural extranys, femení extranya)

1. (castellanisme) estrany

Miscel·lània

• Síl·labes: ex·trany (2)
• Heterograma de 7 lletres (aenrtxy)

Vegeu també

• Obres de referència: DCVB, Optimot, ésAdir