Llatí
modifica

  • Pronúncia(i): /ˈhaj.rɛ.oː/
  • Etimologia: Del protoitàlic *haizēō, de l'arrel protoindoeuropea *ghais- («enganxar»).

Verb modifica

haereō ‎(1a present?), haerēs ‎(2a present), haerēre ‎(infinitiu), haesī ‎(perfet), haesum ‎(supí)

  1. ajustar, estar unit,
    Male laxus in pede calceus haeret.
    La sabata no se li ajusta bé al peu.
  2. romandre, quedar enganxat
    Haerent infixi pectore vultus.
    Els trets del rostre romanen fixos al cor.
  3. quedar aturat, estar indecís, dubtar

Derivats modifica

Vegeu també modifica

  • Julius Pokorny, Indogermanisches etymologisches Wörterbuch, 1959, p.410