inhaereō ‎(1a present?), inhaerēs ‎(2a present), inhaerēre ‎(infinitiu), inhaesī ‎(perfet), inhaesum ‎(supí)

  1. unir-se, adherir-se, enganxar-se
    animi, qui corporibus non inhaerent.[1]—(traducció:«Les ànimes que no s'uneixen a un cos.»)

Vegeu també

modifica
  1. Ciceró, De Divinatione, 1.50