queixal

Potser volíeu: QUEIXAL

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/kəˈʃaɫ/
Occidental:	nord-occidental /kejˈʃaɫ/
	valencià /kejˈʃaɫ/, /keˈʃaɫ/
Informal:	occidental /kiˈʃaɫ/

• Rimes: -al
• Etimologia: De queix i el sufix -al, segle XIV.

Nom

queixal m. ‎(plural queixals)

1. Dent posterior als ullals que s’usa per a triturar els aliments.

Hipònims

• dent premolar
• dent molar
• queixal del seny

Derivats

• queixalar

Traduccions

Traduccions

• Afrikaans: kiestand ^(af)
• Alemany: Backenzahn ^(de) m.
• Anglès: cheek tooth ^(en), molar ^(en)
• Àrab: ضِرْس‎ ^(ar) m.
• Armeni: սեղանատամ ^(hy) ‎(sekhanatam)
• Castellà: muela ^(es) f.
• Danès: kindtand ^(da) c.
• Eslovac: stolička ^(sk) f.
• Feroès: jakslur ^(fo) m.
• Finès: poskihammas ^(fi)
• Francès: molaire ^(fr) f.
• Gallec: molar ^(gl) m.
• Grec: γομφίος ^(el) m. ‎(gomfios)
• Grec antic: γομφίος ^(grc) m. ‎(gomphíos)
• Hebreu: טוֹחֶנֶת‎ ^(he) f.
• Hongarès: zápfog ^(hu)
• Islandès: jaxl ^(is) m.
• Italià: molare ^(it) m.
• Japonès: 臼歯 ^(ja)
• Llengua de signes catalana: QUEIXAL ^(csc)
• Neerlandès: kies ^(nl) m., maaltand ^(nl) m.
• Polonès: trzonowiec ^(pl) m.
• Portuguès: molar ^(pt) m.
• Romanès: măsea ^(ro) f., molar ^(ro) m.
• Rus: коренно́й зуб ^(ru) m. ‎(korennoi zub)
• Suec: kindtand ^(sv) c.
• Tagal: bagang ^(tl)
• Tai: กราม ^(th)
• Txec: stolička ^(cs) f.
• Vietnamita: răng hàm ^(vi)
• Volapük: cügatut ^(vo)
• Xinès: 臼齒 ^(zh) ‎(臼齿, jiùchǐ)

Verb

queixal

1. (balear) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de queixalar

Variants

• queixalo, queixale, queixali

Miscel·lània

• Síl·labes: quei·xal (2)
• Heterograma de 7 lletres (aeilqux)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC