supplanto

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /sʊpˈplan.toː/
• Etimologia: Del prefix sup- i plantō.

Verb

supplantō ‎(1a present^?), supplantās ‎(2a present), supplantāre ‎(infinitiu), supplantāvī ‎(perfet), supplantātum ‎(supí)

1. trepitjar, fer la traveta

   «athleta supplantatus» (Sèneca, Epistulae morales ad Lucilium, XIII, 2)

   L'atleta al qui han fet la traveta

2. substituir, enganxar, embarbullar

   «tenero supplantat verba palato» (Aulus Persi Flac, Sàtires, I, 35)

   Tendrament substitueix les paraules

3. reemplaçar, suplantar

   «aut supplantare iudicium» (Giuseppe Mansi, Locupletissima Bibliotheca Moralis Praedicabilis Hoc Est, Discursus Varii Exquisiti, 1732, volum II, p. 1053)

   Que no pot ser suplantat