Àtila

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈa.ti.ɫə/, occidental /ˈa.ti.ɫa/
• Etimologia: Del llatí Attila, d’origen incert. Tradicionalment considerat del gòtic 𐌰𐍄𐍄𐌰 ‎(atta, «pare») i -𐌹𐌻𐌰 ‎(-ila, «petit») usat com a tractament de cortesia, cognat del llatí atta.

Nom propi

Àtila

1. Rei dels huns al segle V.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: Attila ^(en)
• Castellà: Atila ^(es)
• Francès: Attila ^(fr)
• Llatí: Attila ^(la)

Miscel·lània

• Síl·labes: À·ti·la (3)
• Anagrames: aital, aliat, Ítala, Talia

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: Optimot