Viccionari:Pronúncia del català

Notes generals per la indicació de la pronúncia del català, segons l'AFI i les variants diatòpiques.

Blocs dialectals

modifica

Es consideren els següents blocs generals:

  • Oriental (or.), caracteritzat per la neutralització de a, e i o àtones en [ə] i [u].
    • Central (centr.), la varietat majoritària.
    • Balear (bal), amb alguna vocal neutra en posició tònica.
  • Occidental (occ.), només es neutralitza [ɛ] i [ɔ] àtones en [e] i [o], a més d'una major presència de la e tancada.

Es mostra la pronúncia en un registre formal, tal com ho realitzaria un locutor culte. No es consideren altres trets populars, com la iodització en central o la realització en lleidatà de la a final com a /ɛ/. En alguns casos es pot mostrar una pronúncia informal característica.

Quan en balear es presenten dues pronúncies, la primera correspon a la majoritària en mallorquí, que es pot estendre a part de les altres illes o bé no ser general de tot Mallorca. La segona pronúncia sol ser de les altres illes, però també pot ser d’algunes àrees mallorquines. Els al·lòfons mallorquins només es mostren en contrast a la segona pronúncia: [c] per /k/, [ɟ] per /ɡ/, [ʝ] per /ɣ/.

Quan en valencià es presenten dues pronúncies, la primera correspon a la més formal i la segona mostra els trets alternatius considerats en l’estàndard oral. Si se superposen diversos trets alternatius, la pronúncia concreta en una àrea determinada pot ser alguna combinació de les dues pronúncies.

Existeixen altres subdialectes que només es representen en casos particulars, ocasionalment en septentrional i alguerès. Els parlars de les àrees de Barcelona, València i Palma tenen les seves particularitats, però no són representatius dels seus respectius dialectes. Vegeu la Viquipèdia per a més informació.

Alfabet

modifica

Llista de l'alfabet català amb les diferents transcripcions fonològiques, o transcripcions amples, segons l'estàndard AFI.

Lletra AFI SAMPA Exemples Comentaris
a /a/ [ä] a mar vocal oberta
/ə/ @ casa vocal neutra del català oriental
e /e/ e festa vocal tancada
/ɛ/ E mel vocal oberta
/ə/ @ mare vocal neutra oriental excepte grups àtons ae, ea, i posttònic ee
/a/ a enciam àtona inicial en català oriental col·loquial, no formal, especialment seguida per nasal o sibilant
i /i/ i pit
/j/ [j] [i̯] j iode, noia semivocal
o /ɔ/ O cor vocal oberta
/o/ o coma vocal tancada
/u/ u penso àtona en oriental, excepte mallorquí
u /u/ u dur
/w/ [w] [u̯] w caure, qüestió semivocal
guerra muda en els dígrafs gu i qu davant e o i
Lletra AFI SAMPA Exemples Comentaris
b /b/ b tomba, barra precedida de pausa, de consonant nasal o oclusiva.
/β/ [β̞] B roba excepte on no es produeix betacisme
/bb/ bb poble geminada en el grup bl intervocàlic, en oriental
/p/ p cub ensordiment a final de mot o davant de consonant sorda
rumb muda precedida de m a fi de mot
c /k/ k camp
/s/ s cendra
/s/ s veça ce trencada
/ɡ/ g anècdota sonorització davant de consonant sonora
d /d/ [d̪] d sonda, dama precedida de pausa, de consonant nasal, lateral, o oclusiva.
/ð/ [ð̞] D boda
/t/ [t̪] t sud ensordiment a final de mot o davant de consonant sorda
profund muda precedida de n i l a fi de mot
f /f/ f fusta
/v/ v af sonorització davant de consonant sonora
g /ɡ/ g engany, gana, guerra precedida de pausa, de consonant nasal o oclusiva.
/ɣ/ [ɣ̞] G biga, foguera
/ɡɡ/ gg regla geminada en el grup gl intervocàlic, en oriental
/k/ k pròdig ensordiment a final de mot o davant de consonant sorda
/ʒ/ Z gel africada /d͡ʒ/ en valencià; en nord-occidental, africada /d͡ʒ/ en posició inicial de mot, o rere nasal, lateral o oclusiva
/t͡ʃ/ tS boig
h /h/ h ehem hac aspirada, en general és muda
j /ʒ/ Z jove africada /d͡ʒ/ en valencià; en nord-occidental, africada /d͡ʒ/ en posició inicial de mot, o rere nasal, lateral o oclusiva
k /k/ k kurd
l /ɫ/ l_e (5) bola ela velar general en oriental i a final de síl·laba en occidental
/l/ l lira en valencià i alguerès, i entre vocals anteriors (e, i)
/ʎ/ L llamp També palatalització /ɫʒ/>/ʎʒ/ en central amb algunes excepcions[1]
/ɫɫ/ col·legi Ela geminada amb dos fonemes, un d’implosiu i un d’explosiu, també en contacte sintàctic (el lector ≠ elector). Tret del balear i de certs cultismes, hi ha tendència general a fer-la simple considerant la geminada molt formal o pròpia d’entonació emfàtica o tensa.
m /m/ m mà
[ɱ] F èmfasi seguida de labiodental [f], [v]
n /n/ n nas
[ŋ] N ganga, blancor seguida de velar [ɡ], [k]
[ɱ] F confirmar seguida de labiodental [f], [v]
/m/ m canvi seguida de bilabial [p], [b]
/ɲ/ J banya
p /p/ p pas
/b/ b capgirar sonorització davant de consonant sonora
camp muda precedida de m a fi de mot o davant consonant
q /k/ k quin
r /r/ rr (r) ram, barra erra vibrant
/ɾ/ r (4) mare erra bategant; intervocàlic i a final de síl·laba en balear i valencià
flor muda a final de mot, amb excepcions; mai en valencià on sí que sonen totes les erres finals
s /s/ s sac, bossa essa sorda
/z/ z casa essa sonora
t /t/ [t̪] t temps
/d/ [d̪] d atzavara sonorització davant de consonant sonora
/d͡ʒ/ dZ viatjar, fetge
/t͡ʃ/ tS fitxa
/d͡z/ dz dotze
cent muda precedida de n i l a fi de mot, excepte balear i valencià
v /b/ b vaca betacisme, precedida de pausa, de consonant nasal o oclusiva.
/β/ [β̞] B cava
/v/ v vaca labiodental en valencià general, balear, alguerès, i part del tarragoní.
w /b/ b wàter
/w/ w western estrangerismes no assimilats
x /ʃ/ S xiular, faixa en mots patrimonials; en occidental africada /t͡ʃ/ en posició inicial de mot, o rere nasal, lateral o oclusiva
/ks/ ks excursió en cultismes
/ɡz/ gz examen ex + vocal
/ʒ/ Z caixmir
z /z/ z zona
Anterior Central Posterior
Tancada
 
i
u
e
o
ə
ε
ɔ
æ
ɐ
a
ɑ
Semitancada
Mitjana
Semioberta
Quasioberta
Oberta

Notes:

  • [æ] en valencià i mallorquí on la [ε] és especialment oberta.
  • [ɐ] en barceloní on la [ə] és especialment oberta.
  • [a] té una posició central en lloc d'anterior. Si és necessari precisar-ho es pot indicar amb un diacrític [ä].
  • [ɑ] en alguns parlars nord-occidentals en lloc de la [a] final de paraula.

Consonants

modifica
Bilabial Labiodental Dental Alveolar Prepalatal Palatal Velar Labiovelar
Oclusiva pb td cɟ kɡ
Nasal   m   ɱ   n   ɲ   ŋ
Vibrant   r
Bategant   ɾ
Fricativa fv sz ʃʒ
Africada t͡sd͡z t͡ʃd͡ʒ
Lateral   l   ʎ
Aproximant   β   ð   ɫ   j   ɣ   w

Notes:

  • A l'esquerra la consonant sorda i a la dreta la sonora.
  • [c] i [ɟ] només en part del mallorquí.

Altres signes

modifica

Els signes [ ˈ ] i [ ˌ ] mostren l'accent primari i secundari respectivament, abans de la síl·laba fonètica. En especial en mots compostos o prefixats, l'accent secundari no neutralitza les vocals (p. ex. /əˌβanpɾuˈʒektə/). També es pot trobar sovint en les obres de referència en català amb l'accent tancat i obert, respectivament, sobre la vocal (p. ex. /əβànpɾuʒéktə/), però per mantenir la uniformitat el Viccionari utilitza només el primer sistema.

Una lligadura [ ͡ ] indica que es tracta d'una consonant africada i no de la seqüència de dues consonants (p. ex. fitxa /ˈfi.t͡ʃə/).

El diacrític [~] serveix per indicar el caràcter velaritzat genuí de la lletra ela [ɫ]. En una transcripció ampla del català sovint és obviat i representat per [l], però és recomanable usar-lo al Viccionari per marcar la diferència amb els sons d'altres llengües.

Un punt [.] separa les síl·labes fonètiques. El diacrític [ ̩] marca el caràcter sil·làbic d'una consonant (p. ex. compra /ˈkom.pɾə/ i compr /ˈkom.pɾ̩/).

Teclat AFI

modifica

Per introduir els caràcters AFI, al final de la caixa d’edició hi ha els caràcters especials en l’apartat de fonètica. També es poden introduir per conversió sobre la marxa de SAMPA a AFI activant en les preferències el giny corresponent. Aquest giny funciona polsant prèviament la tecla "º". Per exemple "º@" ho converteix a "ə".

Vegeu també

modifica

Referències

modifica

Eines de consulta

modifica

Documentació

modifica