Viccionari:Pronúncia del català
Notes generals per la indicació de la pronúncia del català, segons l'AFI i les variants diatòpiques.
Blocs dialectals
modificaEs consideren els següents blocs generals:
- Oriental (or.), caracteritzat per la neutralització de a, e i o àtones en [ə] i [u].
- Occidental (occ.), només es neutralitza [ɛ] i [ɔ] àtones en [e] i [o], a més d'una major presència de la e tancada.
- Nord-occidental (nord-occ.)
- Valencià (val), la r final no és muda.
Es mostra la pronúncia en un registre formal, tal com ho realitzaria un locutor culte. No es consideren altres trets populars, com la iodització en central o la realització en lleidatà de la a final com a /ɛ/. En alguns casos es pot mostrar una pronúncia informal característica.
Quan en balear es presenten dues pronúncies, la primera correspon a la majoritària en mallorquí, que es pot estendre a part de les altres illes o bé no ser general de tot Mallorca. La segona pronúncia sol ser de les altres illes, però també pot ser d’algunes àrees mallorquines. Els al·lòfons mallorquins només es mostren en contrast a la segona pronúncia: [c] per /k/, [ɟ] per /ɡ/, [ʝ] per /ɣ/.
Quan en valencià es presenten dues pronúncies, la primera correspon a la més formal i la segona mostra els trets alternatius considerats en l’estàndard oral. Si se superposen diversos trets alternatius, la pronúncia concreta en una àrea determinada pot ser alguna combinació de les dues pronúncies.
Existeixen altres subdialectes que només es representen en casos particulars, ocasionalment en septentrional i alguerès. Els parlars de les àrees de Barcelona, València i Palma tenen les seves particularitats, però no són representatius dels seus respectius dialectes. Vegeu la Viquipèdia per a més informació.
Alfabet
modificaLlista de l'alfabet català amb les diferents transcripcions fonològiques, o transcripcions amples, segons l'estàndard AFI.
Lletra | AFI | SAMPA | Exemples | Comentaris |
---|---|---|---|---|
a | /a/ [ä] | a |
mar | vocal oberta |
/ə/ | @ |
casa | vocal neutra del català oriental | |
e | /e/ | e |
festa | vocal tancada |
/ɛ/ | E |
mel | vocal oberta | |
/ə/ | @ |
mare | vocal neutra oriental excepte grups àtons ae, ea, i posttònic ee | |
/a/ | a |
enciam | àtona inicial en català oriental col·loquial, no formal, especialment seguida per nasal o sibilant | |
i | /i/ | i |
pit | |
/j/ [j] [i̯] | j |
iode, noia | semivocal | |
o | /ɔ/ | O |
cor | vocal oberta |
/o/ | o |
coma | vocal tancada | |
/u/ | u |
penso | àtona en oriental, excepte mallorquí | |
u | /u/ | u |
dur | |
/w/ [w] [u̯] | w |
caure, qüestió | semivocal | |
∅ | guerra | muda en els dígrafs gu i qu davant e o i |
Lletra | AFI | SAMPA | Exemples | Comentaris |
---|---|---|---|---|
b | /b/ | b |
tomba, barra | precedida de pausa, de consonant nasal o oclusiva. |
/β/ [β̞] | B |
roba | excepte on no es produeix betacisme | |
/bb/ | bb |
poble | geminada en el grup bl intervocàlic, en oriental | |
/p/ | p |
cub | ensordiment a final de mot o davant de consonant sorda | |
∅ | rumb | muda precedida de m a fi de mot | ||
c | /k/ | k |
camp | |
/s/ | s |
cendra | ||
/s/ | s |
veça | ce trencada | |
/ɡ/ | g |
anècdota | sonorització davant de consonant sonora | |
d | /d/ [d̪] | d |
sonda, dama | precedida de pausa, de consonant nasal, lateral, o oclusiva. |
/ð/ [ð̞] | D |
boda | ||
/t/ [t̪] | t |
sud | ensordiment a final de mot o davant de consonant sorda | |
∅ | profund | muda precedida de n i l a fi de mot | ||
f | /f/ | f |
fusta | |
/v/ | v |
afgà | sonorització davant de consonant sonora | |
g | /ɡ/ | g |
engany, gana, guerra | precedida de pausa, de consonant nasal o oclusiva. |
/ɣ/ [ɣ̞] | G |
biga, foguera | ||
/ɡɡ/ | gg |
regla | geminada en el grup gl intervocàlic, en oriental | |
/k/ | k |
pròdig | ensordiment a final de mot o davant de consonant sorda | |
/ʒ/ | Z |
gel | africada /d͡ʒ/ en valencià; en nord-occidental, africada /d͡ʒ/ en posició inicial de mot, o rere nasal, lateral o oclusiva | |
/t͡ʃ/ | tS |
boig | ||
h | /h/ | h |
ehem | hac aspirada, en general és muda |
j | /ʒ/ | Z |
jove | africada /d͡ʒ/ en valencià; en nord-occidental, africada /d͡ʒ/ en posició inicial de mot, o rere nasal, lateral o oclusiva |
k | /k/ | k |
kurd | |
l | /ɫ/ | l_e (5 ) |
bola | ela velar general en oriental i a final de síl·laba en occidental |
/l/ | l |
lira | en valencià i alguerès, i entre vocals anteriors (e, i) | |
/ʎ/ | L |
llamp | També palatalització /ɫʒ/>/ʎʒ/ en central amb algunes excepcions[1] | |
/ɫɫ/ | col·legi | Ela geminada amb dos fonemes, un d’implosiu i un d’explosiu, també en contacte sintàctic (el lector ≠ elector). Tret del balear i de certs cultismes, hi ha tendència general a fer-la simple considerant la geminada molt formal o pròpia d’entonació emfàtica o tensa. | ||
m | /m/ | m |
mà | |
[ɱ] | F |
èmfasi | seguida de labiodental [f], [v] | |
n | /n/ | n |
nas | |
[ŋ] | N |
ganga, blancor | seguida de velar [ɡ], [k] | |
[ɱ] | F |
confirmar | seguida de labiodental [f], [v] | |
/m/ | m |
canvi | seguida de bilabial [p], [b] | |
/ɲ/ | J |
banya | ||
p | /p/ | p |
pas | |
/b/ | b |
capgirar | sonorització davant de consonant sonora | |
∅ | camp | muda precedida de m a fi de mot o davant consonant | ||
q | /k/ | k |
quin | |
r | /r/ | rr (r ) |
ram, barra | erra vibrant |
/ɾ/ | r (4 ) |
mare | erra bategant; intervocàlic i a final de síl·laba en balear i valencià | |
∅ | flor | muda a final de mot, amb excepcions; mai en valencià on sí que sonen totes les erres finals | ||
s | /s/ | s |
sac, bossa | essa sorda |
/z/ | z |
casa | essa sonora | |
t | /t/ [t̪] | t |
temps | |
/d/ [d̪] | d |
atzavara | sonorització davant de consonant sonora | |
/d͡ʒ/ | dZ |
viatjar, fetge | ||
/t͡ʃ/ | tS |
fitxa | ||
/d͡z/ | dz |
dotze | ||
∅ | cent | muda precedida de n i l a fi de mot, excepte balear i valencià | ||
v | /b/ | b |
vaca | betacisme, precedida de pausa, de consonant nasal o oclusiva. |
/β/ [β̞] | B |
cava | ||
/v/ | v |
vaca | labiodental en valencià general, balear, alguerès, i part del tarragoní. | |
w | /b/ | b |
wàter | |
/w/ | w |
western | estrangerismes no assimilats | |
x | /ʃ/ | S |
xiular, faixa | en mots patrimonials; en occidental africada /t͡ʃ/ en posició inicial de mot, o rere nasal, lateral o oclusiva |
/ks/ | ks |
excursió | en cultismes | |
/ɡz/ | gz |
examen | ex + vocal | |
/ʒ/ | Z |
caixmir | ||
z | /z/ | z |
zona |
Vocals
modificaAnterior | Central | Posterior | |||
---|---|---|---|---|---|
Tancada | |||||
Semitancada | |||||
Mitjana | |||||
Semioberta | |||||
Quasioberta | |||||
Oberta |
Notes:
- [æ] en valencià i mallorquí on la [ε] és especialment oberta.
- [ɐ] en barceloní on la [ə] és especialment oberta.
- [a] té una posició central en lloc d'anterior. Si és necessari precisar-ho es pot indicar amb un diacrític [ä].
- [ɑ] en alguns parlars nord-occidentals en lloc de la [a] final de paraula.
Consonants
modificaBilabial | Labiodental | Dental | Alveolar | Prepalatal | Palatal | Velar | Labiovelar | |
---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Oclusiva | p b | t d | c ɟ | k ɡ | ||||
Nasal | m | ɱ | n | ɲ | ŋ | |||
Vibrant | r | |||||||
Bategant | ɾ | |||||||
Fricativa | f v | s z | ʃ ʒ | |||||
Africada | t͡s d͡z | t͡ʃ d͡ʒ | ||||||
Lateral | l | ʎ | ||||||
Aproximant | β | ð | ɫ | j | ɣ | w |
Notes:
- A l'esquerra la consonant sorda i a la dreta la sonora.
- [c] i [ɟ] només en part del mallorquí.
Altres signes
modificaEls signes [ ˈ ] i [ ˌ ] mostren l'accent primari i secundari respectivament, abans de la síl·laba fonètica. En especial en mots compostos o prefixats, l'accent secundari no neutralitza les vocals (p. ex. /əˌβanpɾuˈʒektə/). També es pot trobar sovint en les obres de referència en català amb l'accent tancat i obert, respectivament, sobre la vocal (p. ex. /əβànpɾuʒéktə/), però per mantenir la uniformitat el Viccionari utilitza només el primer sistema.
Una lligadura [ ͡ ] indica que es tracta d'una consonant africada i no de la seqüència de dues consonants (p. ex. fitxa /ˈfi.t͡ʃə/).
El diacrític [~] serveix per indicar el caràcter velaritzat genuí de la lletra ela [ɫ]. En una transcripció ampla del català sovint és obviat i representat per [l], però és recomanable usar-lo al Viccionari per marcar la diferència amb els sons d'altres llengües.
Un punt [.] separa les síl·labes fonètiques. El diacrític [ ̩] marca el caràcter sil·làbic d'una consonant (p. ex. compra /ˈkom.pɾə/ i compr /ˈkom.pɾ̩/).
Teclat AFI
modificaPer introduir els caràcters AFI, al final de la caixa d’edició hi ha els caràcters especials en l’apartat de fonètica. També es poden introduir per conversió sobre la marxa de SAMPA a AFI activant en les preferències el giny corresponent. Aquest giny funciona polsant prèviament la tecla "º". Per exemple "º@" ho converteix a "ə".
Vegeu també
modifica- Article corresponent a la Viquipèdia
- Viccionari:Pronúncia de l'alguerès
- Viccionari:Pronúncia del llatí, per a llatinismes en un context català
Referències
modifica- Aplicació al català dels principis de transcripció de l'Associació Fonètica Internacional, de l'IEC.
- Illustrations of the IPA: Catalan
Eines de consulta
modifica- reSOLCBadaTran, consulta de pronúncia per dialectes.
- Diccionari normatiu valencià
- Anotació ortoèpica del valencià.
- Diccionari de Dubtes del Català Oral
- Segre, transcriptor fonètic del català
Documentació
modifica- Estàndard oral de la llengua catalana, de l'IEC.
- La pronunciació estàndard del valencià, de l'AVL
- Llibre d’estil per a la ràdio i la televisió de les Illes Balears, UIB.
- La fonologia del català, UB.
- ↑ Aplecs –lg– i –lj–, UPF