a

Potser volíeu: -a, a-, a., A., A, -à, à, À, á, Á, â, Â, а, А, ă, Ă, ą, Ą, ά, Ά, α, Α

Multilingüe

Símbol

a

Símbol de l'acceleració com a magnitud física.
a = Δ v/Δ t

Català

Pronúncia(i): (nom) /ˈa/
Rimes: -a
Homòfons: ah, ha

Pronúncia⁽ⁱ⁾: (preposició, àton) oriental /ə/, occidental /a/
Etimologia: Preposició: del llatí ad, segle XI.

Lletra

a ‎(minúscula, majúscula A)

Primera lletra de l’alfabet català.

Variants

à

Relacionats

Alfabet català: a A, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, j J, k K, l L, m M, n N, o O, p P, q Q, r R, s S, t T, u U, v V, w W, x X, y Y, z Z
lletres modificades: à À, è È, é É, í Í, ï Ï, ò Ò, ó Ó, ú Ú, ü Ü, ç Ç, l·l L·L

Nom

a f. ‎(plural as)

Nom de la primera lletra de l'alfabet i de les cinc vocals.

Notes

En català se suprimeix davant de l'acusatiu, llevat dels pronoms personals tònics.

Compostos i expressions

Explicar alguna cosa de la A a la Z = Explicar-ho bé, amb detalls i ordre.
No saber ni la a = No saber ni els rudiments d'una cosa.
Prendre la a per la b = Prendre una cosa per altra.

Traduccions

Llengua de signes catalana: A ^(csc)

Preposició

a

Introduint un complement de lloc:
1. Direcció del moviment.
2. El terme del moviment o la distància.
3. L'indret precís amb nom propi o amb l’article definit.
  Volem anar a París.
  
  No hi ha llet a la nevera.
4. La proximitat amb relació a un lloc, situació prop, tocant.
Introduint un complement de temps:
1. El temps en què és o s'esdevé alguna cosa.
2. El terme d'un període de temps.
Formant part de locucions:
1. El mode de l'acció.
2. El preu.
Introdueix l'objecte indirecte del verb.
Excepcionalment, introdueix l'objecte directe, per raons d'estructura, per desfer possibles equívocs.

Relacionats

en: introduint un complement de lloc de l’indret indefinit o precedit d’adjectiu, pronom o numeral.

Traduccions

Denota la direcció del moviment

Anglès: to ^(en)
Castellà: a ^(es)
Francès: à ^(fr)
Occità: a ^(oc), entà ^(oc) (gascó)

Denota el terme o la distància

Anglès: in ^(en), in ^(en)
Castellà: a ^(es)
Francès: à ^(fr), en ^(fr)
Occità: en ^(oc)

Denota el temps

Anglès: in ^(en)
Castellà: en ^(es)
Francès: en ^(fr)
Occità: en ^(oc)

Denota el mode de l'acció

Indica el preu

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia
Obres de referència: DIEC, Optimot

Anglès

Pronúncia: /eɪ/, /ə/ (sense l'estrès)

àudio (EUA)
àudio (EUA, sense l'estrès)

Lletra

a ‎(minúscula, majúscula A)

Primera lletra de l'alfabet anglès.

Relacionats

Alfabet anglès: a A, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, j J, k K, l L, m M, n N, o O, p P, q Q, r R, s S, t T, u U, v V, w W, x X, y Y, z Z

Article

a

un (davant so consonant)

Variants

an (davant so vocal)

Preposició

a

per (freqüència)
twice a week (dues vegades per setmana)

Nom

a ‎(plural a's o as o aes)

a

Castellà

Pronúncia⁽ⁱ⁾: (lletra, nom) /ˈa/
Rimes: -a

Pronúncia⁽ⁱ⁾: (preposició, àton) /a/

Lletra

a ‎(minúscula, majúscula A)

Primera lletra de l'alfabet castellà.

Variants

á

Relacionats

Alfabet castellà: a A, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, j J, k K, l L, m M, n N, ñ Ñ, o O, p P, q Q, r R, s S, t T, u U, v V, w W, x X, y Y, z Z
lletres modificades: á Á, é É, í Í, ó Ó, ú Ú, ü Ü; dígrafs de l’antic alfabet: ch, ll

Nom

a f. ‎(plural aes)

Lletra a/A.
Signe de la proposició universal afirmativa.

Preposició

a

Uneix al verb amb el complement indirecte i amb el directe quan aquest és de persona determinada o està personificant.
Indica la direcció que porta el terme a què s'encamina alguna persona o cosa.
Marca la distància en el temps i en l'espai.
Substitueix altres preposicions expressant altres relacionades amb el verb.
Precedeix a l'infinitiu regit per un verb que expressa el començament, manteniment o finalitat de l'acció.
En frases curtes o exclamatives marca un ordre o decisió.
Davant de formes d'infinitiu, en expressions de sentit condicional, equival a la conjunció si.
Forma nombrosos modismes.

Esperanto

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /a/

Lletra

a ‎(minúscula, majúscula A)

Primera lletra de l'alfabet esperantista.

Relacionats

Alfabet esperantista: a A, b B, c C, ĉ Ĉ, d D, e E, f F, g G, ĝ Ĝ, h H, ĥ Ĥ, i I, j J, ĵ Ĵ, k K, l L, m M, n N, o O, p P, r R, s S, ŝ Ŝ, t T, u U, ŭ Ŭ, v V, z Z

Nom

a ‎(acusatiu a-on, plural a-oj, plural acusatiu a-ojn)

Nom de la primera lletra de l'alfabet esperantista.

Relacionats

bo (posterior)

Derivats

a volvita, volvita a

Vegeu també

Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre a

Francès

Lletra

a ‎(minúscula, majúscula A)

Primera lletra de l'alfabet francès.

Variants

à, â, æ

Relacionats

Alfabet francès: a A, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, j J, k K, l L, m M, n N, o O, p P, q Q, r R, s S, t T, u U, v V, w W, x X, y Y, z Z
lletres modificades: à À, â Â, æ Æ, ç Ç, è È, é É, ê Ê, ë Ë, î Î, ï Ï, ô Ô, œ Œ, ù Ù, û Û, ü Ü, ÿ Ÿ

Gallec

Pronúncia: /a/

Lletra

a ‎(minúscula, majúscula A)

Primera lletra de l'alfabet gallec.

Variants

á

Nom

a m. ‎(plural as)

a (nom de la lletra a)

Preposició

a

a

Article

a f. ‎(plural as, masculí o)

la
a casa
la casa

Pronom

a f. ‎(plural as)

la

Miscel·lània

Síl·labes: 1

Vegeu també

Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario da Real Academia Galega sobre a
Per a més informació vegeu l'entrada al Dicionário Estraviz sobre a

Ibèric

Etimologia: Inicial d’un mot desconegut, especulativament de abaŕkebi ‎( , «12»).

Abreviatura

a • ‎( )

Unitat de pes equivalent a 144 dracmes, entre 374 i 494 grams.
aI·oIIII·kiIIII - 1 a, 4 o, 4 ki = uns 600 grams (pes del bol de La Grajuela)

Relacionats

Unitats metrològiques:

a ‎( ) = 12 o
o ‎( ) = 12 ki
ki ‎( ) = 12 e
e ‎( ) = 12 be
be ‎( )

Vegeu també

Sistemas metrológicos en textos ibéricos, Joan Ferrer (2011)

Italià

Lletra

a ‎(minúscula, majúscula A)

Primera lletra de l'alfabet italià.

Variants

à

Relacionats

Alfabet italià: a A, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, l L, m M, n N, o O, p P, q Q, r R, s S, t T, u U, v V, z Z
lletres modificades: à À, è È, é É, ì Ì, ò Ò, ù Ù, estrangerismes: j J, k K, w W, x X, y Y

Nom

a f. ‎(plural invariable)

a (lletra)

Occità

Pronúncia: /ˈa/

Lletra

a ‎(minúscula, majúscula A)

Primera lletra de l'alfabet occità.

Variants

à, á

Relacionats

Alfabet occità: a A, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, j J, l L, m M, n N, o O, p P, q Q, r R, s S, t T, u U, v V, x X, z Z
lletres modificades: à À, á Á, è È, é É, í Í, ï Ï, ò Ò, ó Ó, ú Ú, ü Ü; estrangerismes: k K, w W, y Y

Nom

a f. ‎(plural as)

a

Preposició

a

a

Interjecció

a

ah
ha

Verb

a

tercera persona singular (el/eth, ela/era) del present d'indicatiu de aver

Polonès

Pronúncia: /a/

Lletra

a ‎(minúscula, majúscula A)

Primera lletra de l'alfabet polonès.

Relacionats

Alfabet polonès: a A, ą Ą, b B, c C, ć Ć, d D, e E, ę Ę, f F, g G, h H, i I, j J, k K, l L, ł Ł, m M, n N, ń Ń, o O, ó Ó, p P, (q Q), r R, s S, ś Ś, t T, u U, (v V), w W, (x X), y Y, z Z, ź Ź, ż Ż

Nom

a n.

a (lletra)

Conjunció

a

i
Ty jesz, a ja piję. ― Tu menges, i jo bec.

Relacionats

i

Notes

En polonès, tant a com i són nexes copulatius, però a indica una oposició.

Miscel·lània

Síl·labes: 1

Romanès

Article

a f. ‎(plural ale)

de la (article possessiu singular femení)

Relacionats

Articles en romanès

Cas	Articles definits						Articles adjectivals						Articles possessius						Articles indefinits
	singular			plural			singular			plural			singular			plural			singular			plural
	m.	n.	f.	m.	n.	f.	m.	n.	f.	m.	n.	f.	m.	n.	f.	m.	n.	f.	m.	n.	f.	m.	n.	f.
nominatiu acusatiu	-l (-le, -ul)		-a (-ua)	-i	-le		cel		cea	cei	cele		al		a	ai	ale		un		o	niște
genitiu datiu	-lui (-ului)		-i (-ei)	-lor			celui		celei	celor			(alui)		(alei)	(alor)			unui		unei	unor

Vegeu també

al

Lletra

a ‎(minúscula, majúscula A)

Primera lletra de l'alfabet romanès.

Relacionats

Alfabet romanès: a A, ă Ă, â Â, b B, c C, d D, e E, f F, g G, h H, i I, î Î, j J, k K, l L, m M, n N, o O, p P, q Q, r R, s S, ș Ș, t T, ț Ț, u U, v V, w W, x X, y Y, z Z

Sicilià

Article

a f. ‎(plural i, masculí u)

forma alternativa de la
A fimmina - la dona

Turc

Etimologia: De la lletra a de l'alfabet llatí.

Lletra

a ‎(minúscula, majúscula A)

Primera lletra de l'alfabet turc, que representa el so /a/.
Ex.: ala / /ɑˈɫɑ/

Vegeu també

Article corresponent a la Viquipèdia