Potser volíeu: -era, ERA


Català
Modifica

  • Pronúncia: oriental /ˈe.ɾə/, occidental /ˈe.ɾa/
  • Rimes: -eɾa
  • Etimologia: [1] Derivat del llatí area, segle XI, doblet del cultisme àrea. [2] Del llatí tardà aera ‎(«xifra»), segle XIV.
  • Anagrama: Rea

NomModifica

e·ra f. ‎(plural eres)

  1. (agricultura) Espai ample en una explotació agrícola de cereals destinat a apilar gavelles o a batre les espigues per separar el gra de la palla.

Compostos i expressionsModifica

TraduccionsModifica

NomModifica

e·ra f. ‎(plural eres)

  1. Període de temps llarg amb esdeveniments que el diferencien d'altres períodes.

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

e·ra

  1. primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de ésser/ser
  2. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de ésser/ser

Vegeu tambéModifica


Català medieval
Modifica

VerbModifica

era

  1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet d'indicatiu de esser
  2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet d'indicatiu de esser


Italià
Modifica

VerbModifica

era

  1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) de l'imperfet d'indicatiu de essere


Occità
Modifica

ArticleModifica

era f. ‎(masculí eth, plural gascó eras, plural aranès es)

  1. (gascó pirinenc, aranès) forma alternativa de la ‎(«article definit»)

ContraccionsModifica