Potser volíeu: -era, ERA, èra


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈe.ɾə/, occidental /ˈe.ɾa/
  • Rimes: -eɾa
  • Etimologia: [1] Derivat del llatí area, segle XI, doblet del cultisme àrea. [2] Del llatí tardà aera ‎(«xifra»), segle XIV.

NomModifica

era f. ‎(plural eres)

  1. (agricultura) Espai ample en una explotació agrícola de cereals destinat a apilar gavelles o a batre les espigues per separar el gra de la palla.

Compostos i expressionsModifica

TraduccionsModifica

NomModifica

era f. ‎(plural eres)

  1. Període de temps llarg amb esdeveniments que el diferencien d'altres períodes.

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

era

  1. primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de ésser/ser
  2. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de ésser/ser

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: e·ra (2)
  • Anagrama: Rea

Vegeu tambéModifica


Català antic
Modifica

VerbModifica

era

  1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet d'indicatiu de esser
  2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet d'indicatiu de esser


Italià
Modifica

VerbModifica

era

  1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) de l'imperfet d'indicatiu de essere


Occità
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈe.ɾo̞/
  • Àudio: Bearn
(fitxer)

ArticleModifica

era f. ‎(plural eras o es [aranès], masculí eth)

  1. (gascó pirinenc) forma alternativa de la ‎(«article definit»)

ContraccionsModifica

PronomModifica

era f. ‎(plural eras o eres [aranès])

  1. (gascó) forma alternativa de ela ‎(«ella»)