era

Potser volíeu: -era, ERA, erá, èra

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈe.ɾə/, occidental /ˈe.ɾa/
• Rimes: -eɾa
• Etimologia: [1] Del llatí ārea ‎(«pati»), segle XI. Doblet del cultisme àrea.
• Etimologia: [2] Del llatí tardà aera ‎(«xifra»), segle XIV.

Nom

era f. ‎(plural eres)

1. (agricultura) Espai ample en una explotació agrícola de cereals destinat a apilar gavelles o a batre les espigues per separar el gra de la palla.

Compostos i expressions

• si no vols pols, no vagis a l'era

Traduccions

Explotació agrícola

• Anglès: threshing floor ^(en)
• Castellà: era ^(es) f.
• Francès: aire ^(fr) f.
• Italià: aia ^(it) f.

Nom

era f. ‎(plural eres)

1. Període llarg amb esdeveniments que el diferencien d'altres períodes.

Sinònims

• època

Traduccions

Període de temps

• Anglès: era ^(en)
• Castellà: era ^(es) f.
• Italià: era ^(it)

Verb

era

1. primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de ésser/ser
2. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de ésser/ser

Miscel·lània

• Síl·labes: e·ra (2)
• Anagrames: rea, Rea

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈe.ɾa/
• Rimes: -eɾa
• Homòfon: Hera
• Etimologia:

Del llatí area [1].

Del llatí aera [2].

Nom

era f. ‎(plural eras)

1. (agricultura) era

Nom

era f. ‎(plural eras)

1. era (període de temps)

Verb

era

1. primera persona del singular (yo) de l’imperfet d’indicatiu del verb ser
2. tercera persona del singular (él, ella, usted) de l’imperfet d’indicatiu del verb ser

Verb

era

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb erar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb erar

Variants

• [2]: (voseo) erá

Miscel·lània

• Síl·labes: e·ra (2)
• Anagrames: are ^(revers), aré, -ear, -era, rae, raé, rea, Rea

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre era

Català antic

Verb

era

1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet d'indicatiu de esser
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet d'indicatiu de esser

Italià

Verb

era

1. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) de l'imperfet d'indicatiu de essere

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈe.ɾo̞/
• Àudio: Bearn ^ⓘ

Article

era f. ‎(plural eras o es [aranès], masculí eth)

1. (gascó pirinenc) forma alternativa de la ‎(«article definit»)

Contraccions

• ara (a+era)
• denquiara (denquà+era)
• dera (de+era)
• ena (en+era)
• enquiara (enquà+era)
• entara (entà+era)
• entòra (entò+era)
• pera (per+era)
• tara (tà+era)

Pronom

era f. ‎(plural eras o eres [aranès])

1. (gascó) forma alternativa de ela ‎(«ella»)