Potser volíeu: JO


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈʒɔ/, occidental /ˈd͡ʒɔ/
Informal: /jɔ/
  • Àudio: català oriental
(fitxer)
  • Etimologia: Del català antic io, del llatí vulgar *eo per reducció semiconsonàntica de la vocal, del clàssic ego per reducció de la consonant, segle XI. Doblet del cultisme ego.

PronomModifica

jo

  1. Pronom tònic de primera persona del singular.

NotesModifica

  • La pronúncia formal /ʒɔ/ predomina en septentrional, gironí, mallorquí, menorquí i nord-occidental septentrional. Pot alternar amb /jɔ/ amb pronúncia relaxada o per contacte vocàlic.
  • La pronúncia /jɔ/ predomina en central no gironí, occidental i eivissenc. Pot alternar amb la més formal /ʒɔ/ segons els registres.
  • En algunes comarques en contacte amb el castellà és tancat /jo/.

RelacionatsModifica

TraduccionsModifica

NomModifica

jo m. ‎(plural jos)

  1. Identitat de l'ésser.
  2. En alguns corrents psicològics, part de la ment entre el superjo (consciència) i l'allò (instint o inconscient).

TraduccionsModifica

InterjeccióModifica

jo

  1. (pilota) Expressió amb què un jugador indica a un company d'equip que li deixi lliure la pista de joc per tornar ell la pilota.

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Francès
Modifica

  • Pronúncia: /dʒo/

InterjeccióModifica

jo !

  1. (pilota basca) va

Vegeu tambéModifica

  • jo. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].


Occità
Modifica

  • Pronúncia(i): /ʒu/, /ju/

PronomModifica

jo

  1. (gascó) forma alternativa de ieu