Potser volíeu: JO


Català
Modifica

Informal: /jɔ/
  • Rimes:
  • Etimologia: Del llatí vulgar *eo, segle XI, del clàssic ego, doblet del cultisme ego.

PronomModifica

jo

  1. Pronom tònic de primera persona del singular.

NotesModifica

  • La pronúncia formal /ʒɔ/ predomina en septentrional, gironí, mallorquí, menorquí i nord-occidental septentrional. Pot alternar amb /jɔ/ amb pronúncia relaxada o per contacte vocàlic.
  • La pronúncia /jɔ/ predomina en central no gironí, occidental i eivissenc. Pot alternar amb la més formal /ʒɔ/ segons els registres.
  • En algunes comarques en contacte amb el castellà és tancat /jo/.

RelacionatsModifica

TraduccionsModifica

NomModifica

jo m. ‎(plural jos)

  1. Identitat de l'ésser.
  2. En alguns corrents psicològics, part de la ment entre el superjo (consciència) i l'allò (instint o inconscient).

TraduccionsModifica

InterjeccióModifica

jo

  1. (pilota) Expressió amb què un jugador indica a un company d'equip que li deixi lliure la pista de joc per tornar ell la pilota.

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Vegeu tambéModifica


Francès
Modifica

InterjeccióModifica

jo !

  1. (pilota basca) va

Vegeu tambéModifica

  • jo. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].


Occità
Modifica

PronomModifica

jo

  1. (gascó) forma alternativa de ieu