Potser volíeu: JO, ĵo


Català
modifica

  • Rimes:
  • Etimologia: Del català antic io, del llatí vulgar *eo per reducció semiconsonàntica de la vocal, del clàssic ego per reducció de la consonant, segle XI. Doblet del cultisme ego.

Pronom modifica

jo

  1. Pronom tònic de primera persona del singular.

Notes modifica

  • La pronúncia formal /ˈʒɔ/ predomina en septentrional, gironí, mallorquí, menorquí i nord-occidental septentrional. Pot alternar amb /ˈjɔ/ en pronúncia relaxada o sintàctica per contacte vocàlic.
  • La pronúncia ˈ/jɔ/ predomina en central no gironí, nord-occidental no septentrional, valencià septentrional i eivissenc. Pot alternar amb /ˈʒɔ/ en pronúncia emfàtica o en registres formals.
  • La pronúncia ˈ/jo/ predomina en valencià meridional i en la franja de Ponent.

Relacionats modifica

Traduccions modifica

Nom modifica

jo m. ‎(plural jos)

  1. Identitat de l'ésser.
  2. En alguns corrents psicològics, part de la ment entre el superjo (consciència) i l'allò (instint o inconscient).

Traduccions modifica

Interjecció modifica

jo

  1. (pilota) Expressió amb què un jugador indica a un company d'equip que li deixi lliure la pista de joc per tornar ell la pilota.

Sinònims modifica

Traduccions modifica

Vegeu també modifica


Esperanto
modifica

  • Pronúncia(i): /jo/
  • Etimologia: De j.

Nom modifica

jo ‎(acusatiu jo-on, plural jo-oj, acusatiu plural jo-ojn)

  1. Nom de la tretzena lletra de l'alfabet esperantista.

Relacionats modifica

  • j (lletra)
  • i (anterior), ĵo (posterior)

Vegeu també modifica

  • Per a més informació vegeu l'entrada al Plena Ilustrita Vortaro de Esperanto sobre jo


Francès
modifica

  • Pronúncia: /dʒo/

Interjecció modifica

jo !

  1. (pilota basca) va

Vegeu també modifica

  • jo. Diccionaris en Línia. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 1 octubre 2014].


Occità
modifica

  • Pronúncia(i): /ʒu/, /ju/

Pronom modifica

jo

  1. (gascó) forma alternativa de ieu