elles

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ˈe.ʎəs/, occidental /ˈe.ʎes/
• Rimes: -eʎes

Pronom

elles f. pl. ‎(singular ella, masculí ells)

1. Pronom personal tònic usat per a referir-se a la tercera persona del plural per a grups només femenins.

Relacionats

Pronoms personals

Nombre	Persona		Forts	Febles
				Reforçada	Elidida	Plena 1	Reduïda
Singular	Primera	Nominatiu	jo	em	m'	-me	'm
		No nominatiu	mi 2
		Majestàtic	nós 3
	Segona		tu	et	t'	-te	't
		De cortesia	vós 4
		Formal	vostè 5
	Tercera	Masculí	ell	el	l'	-lo	'l
		Femení	ella	la		-la
		Datiu 6		li		-li
Plural	Primera		nosaltres	ens		-nos	'ns
	Segona		vosaltres	us		-vos	-us 7
		Formal	vostès 8
	Tercera	Masculí	ells	els		-los	'ls
		Femení	elles	les		-les
		Datiu 6		els		-los	'ls
Invariable	Tercera	Reflexiu	si	es	s'	-se	's
Neutre				ho		-ho
Adverbial				hi		-hi
				en	n'	-ne	'n
1) També usat com a proclític en alguns parlars. 2) Usat després de preposicions. 3) Concorda amb la primera personal del plural. 4) Concorda amb la segona personal del plural.				5) Concorda amb la tercera personal del singular. 6) Amb complement indirecte, al contrari de l'acusatiu amb complement directe. 7) Darrera vocal escepte u, és asil·làbica /ws/. 8) Concorda amb la tercera personal del plural.

Traduccions

Traduccions

• Afrikaans: hulle ^(af) pl.
• Alemany: sie ^(de) n.
• Anglès: they ^(en) n.
• Àrab: هُنَّ ^(ar) f. pl.
• Búlgar: те ^(bg) ‎(te)
• Castellà: ellas ^(es) f. pl.
• Danès: de ^(da)
• Eslovac: ony ^(sk) f. pl.
• Eslovè: one ^(sl) f. pl.
• Esperanto: ili ^(eo)
• Feroès: tær ^(fo) f. pl.
• Finès: he ^(fi)
• Francès: elles ^(fr) f. pl.
• Gallec: elas ^(gl) f. pl.
• Georgià: ისინი ^(ka) ‎(íssini)
• Grec: αυτές ^(el) f. pl. ‎(avtés)
• Grec antic: αὗται ^(grc) f. pl. ‎(haûtai)
• Hebreu: הֵן ^(he) f. pl.
• Hindi: ये ^(hi)
• Hongarès: ők ^(hu)

• Indonesi: mereka ^(id)
• Islandès: þær ^(is) f. pl.
• Italià: essi ^(it) n., loro ^(it) n.
• Letó: viņas ^(lv) f. pl.
• Lituà: jos ^(lt) f. pl.
• Llatí: illae ^(la) f. pl.
• Llengua de signes catalana: ELLS ^(csc)
• Maltès: huma ^(mt) pl.
• Noruec: de ^(no)
• Occità: elas ^(oc), eras ^(oc) (gascó), eres ^(oc) (aranès)
• Polonès: one ^(pl) f. pl.
• Portuguès: elas ^(pt) f. pl.
• Romanès: ele ^(ro) f. pl.
• Serbocroat: оне ^(sh) f. pl., one ^(sh) f. pl.
• Sicilià: iddi ^(scn) m. f., idde ^(scn) f. pl.
• Suahili: wao ^(sw)
• Suec: de ^(sv)
• Txec: ony ^(cs) f. pl.
• Wolof: ñoom ^(wo)
• Xinès: 她們 ^(zh) ‎(她们, tāmen)

Miscel·lània

• Síl·labes: e·lles (2)

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /ˈe.ʎes/, meridional /ˈe.ʝeh/

Americà: alt /ˈe.ʝ(e)s/, baix /ˈe.ʝeh/, austral \ˈe.ʒes\

• Rimes: -eʎes

Nom

elles f. pl.

1. forma plural de elle

Francès

• Pronúncia: /ɛl/

Pronom

elles f. pl. ‎(singular elle)

1. elles

Relacionats

Pronoms personals

Nombre	Persona	Gènere	Nominatiu (subjecte)	Acusatiu (compl. directe)	Datiu (compl. indirecte)	Locatiu	Ablatiu	Tònic
Singular	Primera		je, j'	me, m'		à moi	de moi	moi
	Segona		tu	te, t'		à toi	de toi	toi
	Tercera	Masculí 1	il	le, l'	lui	y, à lui	en, de lui	lui
		Femení 1	elle	la, l'		y, à elle	en, de elle	elle
		Indeterminat	on 2	en		à soi	de soi	soi
		Reflexiu	–	se, s'
Plural	Primera 3		nous	nous		à nous	de nous	nous
	Segona 4		vous	vous		à vous	de vous	vous
	Tercera	Masculí	ils	les	leur	y, à eux	en, d’eux	eux
		Femení	elles			y, à elles	en, d’elles	elles
		Reflexiu	–	se, s'		à soi	de soi	soi
1) Antigament usat com a segona persona del singular majestàtic.  2) També usat col·loquialment com a primera persona del plural.  3) Antigament usat com a primera persona del singular majestàtic.  4) La segona personal del plural també s’usa en singular com a tractament de cortesia.

Nom

elles m. pl.

1. forma plural de elle ‎(«eles»)