te

Potser volíeu: TE, Te, tè, té

Multilingüe

Símbol

te

1. Codi de llengua ISO 639-1 del telugu.

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom masculí) /ˈtɛ/^ⓘ
• Rimes: -ɛ

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (nom femení) /ˈte/
• Rimes: -e

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: (pronom àton) oriental /tə/, occidental /te/
• Etimologia: [nom] De l’anglès tea o del neerlandès thee, del xinès min nan 茶 ‎(tê).
• Etimologia: [pronom] Del llatí tē.

Nom

te m. ‎(plural tes)

1. Arbre robust de la família de les teàcies.
2. Fulles que s'obtenen d'aquest arbre quan estan assecades i que sovint es presenten triturades en bossetes de paper.
3. (aliments) Infusió amb aquestes fulles.
4. Reunió social en la qual se serveix aquesta infusió.

Derivats

• teïna
• tetera

Traduccions

Infusió

• Afrikaans: tee ^(af)
• Albanès: çaj ^(sq) m.
• Alemany: Tee ^(de) m.
• Anglès: tea ^(en)
• Àrab: شَاي‎ ^(ar) m.
• Asturià: té ^(ast) m.
• Basc: te ^(eu)
• Belarús: гарба́та ^(be) f. ‎(harbata)
• Bengalí: চা ^(bn)
• Bretó: te ^(br) m.
• Búlgar: чай ^(bg) m. ‎(txai)
• Castellà: té ^(es)
• Coreà: 차 ^(ko) ‎(cha)
• Còrnic: té ^(kw) m.
• Danès: te ^(da) c.
• Eslovac: čaj ^(sk) m.
• Eslovè: čaj ^(sl) m.
• Esperanto: teo ^(eo)
• Estonià: tee ^(et)
• Feroès: te ^(fo) n.
• Finès: tee ^(fi)
• Francès: thé ^(fr)
• Frisó occidental: tee ^(fy) c.
• Friülà: tè ^(fur) m.
• Gallec: té ^(gl) f.
• Georgià: ჩაი ^(ka) ‎(txai)
• Grec: τσάι ^(el) n. ‎(tsai)
• Hebreu: תֵּה ^(he) m.
• Hindi: चाय ^(hi) m. f.
• Hongarès: tea ^(hu)
• Ídix: טיי‎ ^(yi) f.
• Indonesi: teh ^(id)
• Islandès: te ^(is) m.
• Italià: tè ^(it)
• Japonès: 茶 ^(ja)
• Judeocastellà: chay ^(lad) m.
• Kazakh: шай ^(kk) ‎(şay/xai)

• Kirguís: чай ^(ky) ‎(txai)
• Kurd: ça ^(ku) f.
• Letó: teja ^(lv) f.
• Lituà: arbata ^(lt) f.
• Llatí: thea ^(la) f.
• Macedoni: чај ^(mk) m.
• Malai: teh ^(ms), ca ^(ms)
• Malgaix: dite ^(mg)
• Maltès: te ^(mt)
• Maori: ti ^(mi)
• Mongol: цай ^(mn)
• Neerlandès: thee ^(nl) m.
• Noruec: te ^(no) m.
• Occità: tè ^(oc) m.
• Osseta: цай ^(os)
• Polonès: herbata ^(pl) f.
• Portuguès: chá ^(pt)
• Quítxua: tiy ^(qu)
• Retoromànic: te ^(rm) m., té ^(rm) m.
• Romanès: ceai ^(ro) m.
• Rus: чай ^(ru) m. ‎(txai)
• Sànscrit: चाय ^(sa) n.
• Serbocroat: чај ^(sh), čaj ^(sh) m.
• Suahili: chai ^(sw)
• Suec: te ^(sv) n.
• Tagal: tsaa ^(tl), tsa ^(tl), saa ^(tl)
• Turc: çay ^(tr)
• Txec: čaj ^(cs) m.
• Ucraïnès: чай ^(uk) m. ‎(txai)
• Urdú: چای‎ ^(ur) m. f.
• Uzbek: choy ^(uz)
• Való: té ^(wa) m.
• Vietnamita: trà ^(vi)
• Volapük: tied ^(vo)
• Wolof: àttaaya ^(wo)
• Xhosa: iti ^(xh)
• Xinès: 茶 ^(zh) ‎(chá)

Nom

te f. ‎(plural tes)

1. Nom de la lletra de l'alfabet llatí T/t.

Traduccions

Lletra t/T

• Anglès: tee ^(en)
• Castellà: te ^(es) f.
• Francès: té ^(fr) m.

• Italià: ti ^(it)
• Llengua de signes catalana: TE ^(csc)
• Occità: te ^(oc) f.

Pronom

te ‎(plena, reduïda 't, reforçada et, elidida t')

1. Forma plena del pronom feble et de la segona persona del singular en els casos ablatiu i datiu.

Notes d'ús

• S'usa en lloc del pronom feble et darrere un verb acabat en consonant o u.
• S'usa davant altres pronoms febles, excepte hi o ho.
• Antigament i conservat en alguns parlars, s'usa la forma plena en posició proclítica en lloc de et.

Variants

• 't, forma reduïda darrere vocal.
• t', forma elidida seguida dels pronoms hi, ho: t'hi, t'ho

Relacionats

Pronoms personals

Nombre	Persona		Forts	Febles
				Reforçada	Elidida	Plena 1	Reduïda
Singular	Primera	Nominatiu	jo	em	m'	-me	'm
		No nominatiu	mi 2
		Majestàtic	nós 3
	Segona		tu	et	t'	-te	't
		De cortesia	vós 4
		Formal	vostè 5
	Tercera	Masculí	ell	el	l'	-lo	'l
		Femení	ella	la		-la
		Datiu 6		li		-li
Plural	Primera		nosaltres	ens		-nos	'ns
	Segona		vosaltres	us		-vos	-us 7
		Formal	vostès 8
	Tercera	Masculí	ells	els		-los	'ls
		Femení	elles	les		-les
		Datiu 6		els		-los	'ls
Invariable	Tercera	Reflexiu	si	es	s'	-se	's
Neutre				ho		-ho
Adverbial				hi		-hi
				en	n'	-ne	'n
1) També usat com a proclític en alguns parlars. 2) Usat després de preposicions. 3) Concorda amb la primera personal del plural. 4) Concorda amb la segona personal del plural.				5) Concorda amb la tercera personal del singular. 6) Amb complement indirecte, al contrari de l'acusatiu amb complement directe. 7) Darrera vocal escepte u, és asil·làbica /ws/. 8) Concorda amb la tercera personal del plural.

Combinacions binàries de et (te) amb altres pronoms febles

Posposat

Anteposat

Reflexiu

1a persona

3a persona

Neutre

Adverbials

Datiu

Acusatiu

es+et

et+em

et+ens

et+li

et+els

et+el

et+els

et+la

et+les

et+ho

et+hi

et+en

Proclític

se't

te'm

te'ns

te li

te'ls

te'l

te'ls

te la

te les

t'ho

t'hi

te'n

se t'

te m'

te l'

te l'

te n'

Enclític

-se't

-te'm

-te'ns

-te-li

-te'ls

-te'l

-te'ls

-te-la

-te-les

-t'ho

-t'hi

-te'n

Miscel·lània

• Anagrama: et ^(alfagrama)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈte/
• Rimes: -e

Nom

te f. ‎(plural tes)

1. te (lletra)
2. te (infusió)

Pronom

te

1. te

Ewe

Nom

te

1. tia paterna
2. (botànica) nyam

Preposició

te

1. under

Verb

te

1. compactar
2. comprimir
3. picar
4. inflar

Japonès

Nom

te

1. forma romaji de 手

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /teː/

Pronom

tē

1. acusatiu singular de tu ‎(«te, et, a tu»)
2. ablatiu singular de tu ‎(«per mi, amb tu»)

Maori

• Pronúncia: /te/
• Etimologia: Del protopolinesi *te.

Article

te ‎(plural ngā)

1. el, la (article determinat singular)

Occità

Nom

te f. ‎(plural tes)

1. te (lletra)

Pronom

te ‎(plena, elidida t', reduïda [gascó] 't, reforçada [aranès] et)

1. et

Tahitià

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /te/
• Etimologia: Del protopolinesi *te.

Article

te ‎(dual nā, plural te mau)

1. el, la (article determinat singular)

   Te tiare ― La flor

2. Amb noms incomptables té un sentit indefinit.

   'Ua tahu mātou i te auahi. ― Hem fet foc.

3. Amb sentit indefinit pot tenir valor de plural.

   Tē 'imi nei au i te 'ōnana. ― Cerco crancs.

4. Davant un nombre cardinal, partícula que indica l'ordinal.

   Te piti o te fare. ― La segona casa.

5. Davant un adjectiu indica substantivació.