te

Potser volíeu: TE, Te, tè, té

MultilingüeModifica

te

Etimologia: Del xinès min, 茶, /tê/, que va arribar al català probablement per mitjà del neerlandès thee, idioma dels importadors d'aquesta planta.

te m. ‎(plural tes)

Arbre robust de la família de les teàcies.
Fulles que s'obtenen d'aquest arbre quan estan assecades i que sovint es presenten triturades en bossetes de paper.
(aliments) Infusió amb aquestes fulles.
Reunió social en la qual es serveix aquesta infusió.

Infusió

te f. ‎(plural tes)

Lletra t/T

te ‎(plena, reduïda 't, reforçada et, elidida t')

Forma plena del pronom feble et de la segona persona del singular en els casos ablatiu i datiu.

S'usa en lloc del pronom feble et darrere un verb acabat en consonant o u.
S'usa davant altres pronoms febles, excepte hi o ho.
Antigament i conservat en alguns parlars, s'usa la forma plena en posició proclítica en lloc de et.

Pronoms personals

Nombre	Persona		Forts	Febles
Nombre	Persona		Forts	Reforçada	Elidida	Plena ¹	Reduïda
Singular	Primera	Nominatiu	jo	em	m'	-me	'm
		No nominatiu	mi ²	em	m'	-me	'm
		Majestàtic	nós ³
	Segona		tu	et	t'	-te	't
		De cortesia	vós ⁴
		Formal	vostè ⁵
	Tercera	Masculí	ell	el	l'	-lo	'l
		Femení	ella	la	l'	-la
		Datiu ⁶		li		-li
Plural	Primera		nosaltres	ens		-nos	'ns
	Segona		vosaltres	us		-vos	-us ⁷
	Segona	Formal	vostès ⁸
	Tercera	Masculí	ells	els		-los	'ls
		Femení	elles	les		-les
		Datiu ⁶		els		-los	'ls
Invariable	Tercera	Reflexiu	si	es	s'	-se	's
Neutre				ho		-ho
Adverbial				hi		-hi
Adverbial				en	n'	-ne	'n
¹⁾ També usat com a proclític en alguns parlars. ²⁾ Usat després de preposicions. ³⁾ Concorda amb la primera personal del plural. ⁴⁾ Concorda amb la segona personal del plural.				⁵⁾ Concorda amb la tercera personal del singular. ⁶⁾ Amb complement indirecte, al contrari de l'acusatiu amb complement directe. ⁷⁾ Darrera vocal escepte u, és asil·làbica /ws/. ⁸⁾ Concorda amb la tercera personal del plural.