si

Potser volíeu: SI, Si, sì, sí, SÍ, ŝi

Multilingüe

Símbol

si

1. Codi de llengua ISO 639-1 del singalès.

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsi/
• Rimes: -i

Àudio:

(fitxer)

• Etimologia: [1] Conjunció: del llatí sī, segle XII.
• Etimologia: [2] Nom: del llatí sĭnus, segle XIII. Doblet del cultisme sinus.
• Etimologia: [3] Nota musical: de les inicials llatines Sancte Ioannes de l'himne Ut queant laxis de Pau el Diaca d'on es va extraure l'escala musical, segle XIII.
• Etimologia: [4] Pronom: del llatí sibī, datiu de ille ‎(«ell»).

Conjunció

si

1. Nexe condicional que introdueix un supòsit, una premissa.

Traduccions

Conjunció

• Alemany: wenn ^(de), falls ^(de)
• Anglès: if ^(en), whether ^(en)
• Castellà: si ^(es)
• Eslovè: če ^(sl)

• Francès: si ^(fr)
• Hindi: अगर ^(hi), यदि ^(hi)
• Neerlandès: indien ^(nl), als ^(nl)
• Rus: если ^(ru) ‎(iesli)

Nom

si m. ‎(plural sins)

1. Cavitat interna del cos.
2. (per extensió) Part interna d'una cosa.

Sinònims

• bust, pit, sina, tòrax
• mare, matriu

Traduccions

Cavitat interna

• Anglès: cavity ^(en), womb ^(en)
• Castellà: seno ^(es)

• Francès: sinus ^(fr)
• Italià: seno ^(it)

Part interna

• Anglès: heart ^(en)
• Castellà: seno ^(es)

• Francès: sein ^(fr)
• Italià: seno ^(it)

Nom

si m. ‎(plural sis)

1. Setena nota musical de l'escala.

Traduccions

Nota musical

• Anglès: B ^(en)
• Castellà: si ^(es)

• Francès: si ^(fr)
• Italià: si ^(it)

Pronom

si

1. Forma del pronom reflexiu de tercera persona quan s'usa darrere de preposicions.

Relacionats

Pronoms personals

Nombre	Persona		Forts	Febles
				Reforçada	Elidida	Plena 1	Reduïda
Singular	Primera	Nominatiu	jo	em	m'	-me	'm
		No nominatiu	mi 2
		Majestàtic	nós 3
	Segona		tu	et	t'	-te	't
		De cortesia	vós 4
		Formal	vostè 5
	Tercera	Masculí	ell	el	l'	-lo	'l
		Femení	ella	la		-la
		Datiu 6		li		-li
Plural	Primera		nosaltres	ens		-nos	'ns
	Segona		vosaltres	us		-vos	-us 7
		Formal	vostès 8
	Tercera	Masculí	ells	els		-los	'ls
		Femení	elles	les		-les
		Datiu 6		els		-los	'ls
Invariable	Tercera	Reflexiu	si	es	s'	-se	's
Neutre				ho		-ho
Adverbial				hi		-hi
				en	n'	-ne	'n
1) També usat com a proclític en alguns parlars. 2) Usat després de preposicions. 3) Concorda amb la primera personal del plural. 4) Concorda amb la segona personal del plural.				5) Concorda amb la tercera personal del singular. 6) Amb complement indirecte, al contrari de l'acusatiu amb complement directe. 7) Darrera vocal escepte u, és asil·làbica /ws/. 8) Concorda amb la tercera personal del plural.

Miscel·lània

• Anagrama: is ^(alfagrama)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈsi/
• Rimes: -i
• Homòfon: sí
• Etimologia:

Del llatí si.

Del llatí Sancte Ioannes ‎(«Sant Joan»), les dues primeres paraules del quart vers de l'himne Ut queant laxis.

Conjunció

si

1. si (nexe condicional)

Nom

si m. ‎(plural sis)

1. si (nota musical)

Miscel·lània

• Síl·labes: 1

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia en castellà
• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre si

Francès

• Pronúncia: /si/

Conjunció

si

1. si (nexe condicional).

Adverbi

si

1. tan
2. sí (expressant desacord a una sentència o pregunta negativa)

Relacionats

• oui

Nom

si m. ‎(plural invariable)

1. si (nota musical)

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /siː/

Conjunció

si

1. si (nexe condicional)

   Si versus horum duorum poetarum neglegetis, magna parte litterarum carebitis.‎

   Si ignores els versos d'aquests dos poetes, mancarà una gran part de la literatura.

Romaní

Verb

si

1. ésser, ser
2. (seguit d’acusatiu) tenir

Antònims

• naj

Descendents

• Caló català: sinar ‎(siná), sinyar ‎(sinjá), sinelar ‎(sinəlà)
• Caló espanyol: sinar ‎(sinár), sinelar ‎(sinelár)

Vegeu també

• Cizmich, Perseo; Adiego, Ignasi-Xavier. Rromani ćhib - Diccionari romaní-català / català-romaní. Círculo Rojo, 2022. ISBN 978-84-1155-225-7.

Sicilià

Pronom

si ‎(reflexiu)

1. es