nota

Potser volíeu: notà

Català

• Pronúncia: oriental /ˈnɔ.tə/, occidental /ˈnɔ.ta/
• Rimes: -ɔta
• Etimologia: Del llatí nota ‎(«taca, signe, senyal»), segle XIV.
• Anagrames: anot ^(alfagrama), àton, nató, tano, tona

Nom

no·ta f. ‎(plural notes)

1. Anotació ràpida, avís deixat a una altra persona, apunt.
2. Suma dels articles adquirits en un comerç o de la consumició feta en un restaurant.
3. Valoració, quantitativa o qualitativa, d'una assignatura, un examen, un exercici escolar, etc. amb vista a una avaluació educativa.
4. Cada un dels elements de l'escala musical.

Compostos i expressions

• Donar la nota: fer el ridícul.

Derivats

• anotar

Sinònims

• aclariment, anotació, comentari, explicació, glossa, llegenda, observació
• compte, factura
• qualificació
• to

Traduccions

Anotació ràpida

• Anglès: note ^(en)

• Eslovè: zapisek ^(sl) m., opomba ^(sl) f., sporočilo ^(sl) n.

Valoració amb vista a una avaluació

• Alemany: Note ^(de) f.
• Anglès: grade ^(en), mark ^(en), qualification ^(en)
• Armeni: թվանշան ^(hy) ‎(tvanxan)
• Castellà: calificación ^(es), nota ^(es)
• Eslovac: známka ^(sk) f.
• Eslovè: ocena ^(sl) f.
• Esperanto: noto ^(eo)
• Finès: arvosana ^(fi)
• Francès: note ^(fr)
• Hebreu: ציון‎ ^(he) m.

• Hindi: अंक ^(hi) m.
• Japonès: 成績 ^(ja)
• Neerlandès: punt ^(nl) n., score ^(nl) f.
• Portuguès: nota ^(pt) f.
• Romanès: notă ^(ro) f.
• Rus: оце́нка ^(ru) f. ‎(otsenka)
• Suahili: maki ^(sw)
• Txec: známka ^(cs) f.
• Vietnamita: điểm ^(vi)
• Xinès: 成績 ^(zh) ‎(成绩, chéngjì)

Elements de l'escala musical

• Alemany: Ton ^(de) m.
• Anglès: note ^(en)
• Belarús: но́та ^(be) f. ‎(nota)
• Búlgar: но́та ^(bg) f.
• Castellà: nota ^(es) f.
• Coreà: 음표 ^(ko)
• Danès: node ^(da) c.
• Eslovac: nota ^(sk) f.
• Eslovè: nota ^(sl)
• Finès: nuotti ^(fi)
• Francès: note ^(fr) f.
• Georgià: ნოტა ^(ka) ‎(nota)
• Grec: νότα ^(el) f. ‎(nota)
• Hebreu: תָּו‎ ^(he) m.
• Islandès: nóta ^(is) f.
• Italià: nota ^(it) f.
• Japonès: 音符 ^(ja)
• Kazakh: нота ^(kk) ‎(nota)
• Letó: nots ^(lv) m.

• Lituà: nata ^(lt) f.
• Maori: orotangi ^(mi)
• Neerlandès: toon ^(nl)
• Noruec: note ^(no) m.
• Persa: نت ^(fa)
• Polonès: nuta ^(pl) f.
• Portuguès: nota ^(pt) f.
• Romanès: notă ^(ro) f.
• Rus: но́та ^(ru) f. ‎(nota)
• Serbocroat: nota ^(sh) f.
• Suec: not ^(sv) c.
• Tadjik: нота ^(tg)
• Tagal: nota ^(tl)
• Tai: โน้ต ^(th)
• Turc: nota ^(tr)
• Txec: nota ^(cs) f., tón ^(cs) m.
• Ucraïnès: но́та ^(uk) f. ‎(nota)
• Uzbek: nota ^(uz)
• Xinès: 音符 ^(zh) ‎(yīnfú)

Verb

no·ta

1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de notar
2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb notar

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• nota. Diccionari d'educació. Informació cedida per TERMCAT.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: nota

Castellà

• Pronúncia:

Peninsular: /ˈno.ta/

Americà: alt /ˈno.t(a)/, baix /ˈno.ta/

• Etimologia: Del llatí nota.

Nom

no·ta f. ‎(plural notas)

1. nota

Verb

no·ta

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb notar
2. segona persona del singular (tú, vos) de l'imperatiu del verb notar

Llatí

• Pronúncia: /ˈnɔ.ta/
• Etimologia: Derivat de gnōscō ‎(«conèixer»)

Nom

nota f. ‎(genitiu notae)

1a declinació -a, -ae
Cas	Singular	Plural
Nominatiu	nota	notae
Vocatiu	nota	notae
Acusatiu	notam	notās
Genitiu	notae	notārum
Datiu	notae	notīs
Ablatiu	notā	notīs

1. taca
2. marca en un escrit feta amb una taca de tinta com a recordatori d'un coneixement: el lloc on s'ha deixat la lectura, una idea que cal desenvolupar, etc.

Adjectiu

nōtā

1. ablatiu femení singular de nōtus

Adjectiu

nōta

1. nominatiu femení singular de nōtus
2. nominatiu neutre plural de nōtus
3. vocatiu femení singular de nōtus
4. vocatiu neutre plural de nōtus
5. acusatiu neutre plural de nōtus