Potser volíeu: notà


Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /ˈnɔ.tə/, occidental /ˈnɔ.ta/
  • Rimes: -ɔta
  • Etimologia: Del llatí nota ‎(«taca, signe, senyal»), segle XIV.

NomModifica

nota f. ‎(plural notes)

  1. Anotació ràpida, avís deixat a una altra persona, apunt.
  2. Suma dels articles adquirits en un comerç o de la consumició feta en un restaurant.
  3. Valoració, quantitativa o qualitativa, d'una assignatura, un examen, un exercici escolar, etc. amb vista a una avaluació educativa.
  4. Cada un dels elements de l'escala musical.

Compostos i expressionsModifica

DerivatsModifica

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

nota

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de notar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb notar

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: /ˈno.ta/
Americà: alt /ˈno.t(a)/, baix /ˈno.ta/
  • Etimologia: Del llatí nota.

NomModifica

nota f. ‎(plural notas)

  1. nota

VerbModifica

nota

  1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb notar
  2. segona persona del singular (, vos) de l'imperatiu del verb notar

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: no·ta (2)


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈnɔ.ta/
  • Etimologia: Derivat de gnōscō ‎(«conèixer»)

NomModifica

nota f. ‎(genitiu notae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu nota notae
Vocatiu nota notae
Acusatiu notam notās
Genitiu notae notārum
Datiu notae notīs
Ablatiu notā notīs
  1. taca
  2. marca en un escrit feta amb una taca de tinta com a recordatori d'un coneixement: el lloc on s'ha deixat la lectura, una idea que cal desenvolupar, etc.

AdjectiuModifica

nōtā

  1. ablatiu femení singular de nōtus

AdjectiuModifica

nōta

  1. nominatiu femení singular de nōtus
  2. nominatiu neutre plural de nōtus
  3. vocatiu femení singular de nōtus
  4. vocatiu neutre plural de nōtus
  5. acusatiu neutre plural de nōtus