Català

modifica

noto

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de notar.
  2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb notar.
  3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb notar.
  • Pronúncia(i): /ˈnɔ.toː/
  • Etimologia: Forma alternativa de gnoscō.

notō ‎(1a present?), notās ‎(2a present), notāre ‎(infinitiu), notāvī ‎(perfet), notātum ‎(supí)

  1. conèixer, jo conec, saber jo sé
  2. notar, jo noto
  3. anotar, jo anoto

Adjectiu

modifica

nōtō

  1. datiu masculí singular de nōtus
  2. datiu neutre singular de nōtus
  3. ablatiu masculí singular de nōtus
  4. ablatiu neutre singular de nōtus