Viccionari:Marques de context

Un mot pot contenir més d'una accepció cadascuna. Això pot dificultar la identificació de l'accepció corresponent a una determinada temàtica o característica. Per facilitar dita identificació s'hi pot afegir una marca indicant el context.

Com que a Viccionari no hi ha les limitacions d'espai que pateixen els diccionaris tradicionals de paper, no es fan servir abreviatures sinó la paraula sencera. Per exemple, veurem (botànica) i no pas Bot..

Per estandarditzar l'estil dels conceptes de context a Viccionari cal fer servir la plantilla:marca. Es recomana col·locar-la a l'inici de cada accepció. Per exemple:

# {{marca|ca|botànica}} Planta de l'espècie de les cactàcies.
# {{marca|ca|arcaisme}} Antigament, bosc de pins.

Vegeu també Viccionari:Context temporal per a indicar un ús circumscrit en un espai de temps.

A continuació es mostren els conceptes de context més habituals al Viccionari:

Contingut:	A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V W X Y Z

A

• (additius): additius alimentaris
• (alguerès): accepció pròpia del català de l’Alguer, alguerès.

B

• (barbarisme): barbarisme, forma lingüística, generalment lèxica, incorrecta en llurs regles d'escriptura, pronúncia o sintaxi (no normativa), no reconeguda com a pròpia (generalment d'origen estranger, com per exemple els castellanismes).

C

• (castellanisme): castellanisme, element d’origen castellà que desplaça altres formes genuïnes i vigents. És diferent de l'origen etimològic, que ja s’indicarà, i pot ser normatiu.
• (col·loquial): usat en la llengua parlada en un context poc formal o familiar. És diferent de dialectal, de vulgar i d’informal. L’ordre d’intensitat de menys a més és: informal < col·loquial < vulgar. Si apareix escrit però entre cometes llavors es considera col·loquial. Si s’escriu en text pla llavors és informal.

E

• (eufemisme): terme que substitueix un de vulgar o ofensiu de forma que resulti més suau, menys desplaent. Vegeu eufemisme.

G

• (Gaston Waringhien): segons les obres de referència de l’esperantista Gaston Waringhien.

H

• (humorístic): terme que inherentment té un propòsit jocós o burlesc. Vegeu humorístic.

I

• (infantil): terme propi del llenguatge dels infants.
• (informal): usat en la llengua parlada o escrita en un context poc formal o familiar. És diferent d’argot o de no normatiu. Vegeu també col·loquial.

K

• (Kálmán Kalocsay): segons les obres de referència de l’esperantista Kálmán Kalocsay.

N

• (neologisme): terme de creació recent i d’ús prou consolidat. Pot ser d’ús terminològic especialista. En alguns casos queden en l’oblit i en d’altres poder tenir força difusió. Vegeu Viccionari:Criteris d'inclusió per assegurar l’atestació i neologisme.

P

• (plurale tantum): morfològicament en plural però semànticament també en singular: plurale tantum.
• (pronominal): verb que adjunta un pronom feble. Pot tenir un sentit reflexiu, recíproc o semàntic. Vegeu verb pronominal.

R

• (rar): terme o accepció que està atestat, però que no s’usa normalment ni en llengua parlada ni escrita. Vegeu rar.

T

• (Terminologia Anatomica): terminologia d'anatomia normalitzada en llatí en l'obra Terminologia Anatomica.

V

• (valencià): accepció pròpia de l'àmbit del valencià.
• (vulgarisme): expressió considerada desagradable o obscena. Vegeu vulgarisme.

Registres socials

Les marques de registre indiquen que l’ús lingüístic es produeix en una relació social determinada.

• Vulgar, és un registre col·loquial en contextos no formals, allunyat de la norma lingüística i de la normal social.
• Argot, és un lèxic especial amb deformació dels significats, sovint críptics, usat en l’interior d’un grup social diferenciat.
• Col·loquial, d’ús oral amb un grau de formalitat baixa, espontani.
• Estàndard, és un registre neutre amb un grau de formalitat equilibrat, usat en l’ensenyament, publicacions divulgatives i mitjans de comunicació. Normalment no requereix cap marca.
• Cientificotècnic, amb molts termes propis, neologismes i tecnicismes. Normalment es marca com a cultisme o l’àmbit específic.
• Juridicoadministratiu, amb un alt nivell de formalisme i fraseologia pròpia.
• Literari, amb recursos retòrics, potencia l’efecte connotatiu dels mots.

Referències

Abreviatures de context en altres diccionaris en línia:

• Abreviatures al DIEC
• Abreviatures al DCVB
• Abreviatures a la GEC