vulgarisme

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /buɫ.ɣəˈɾiz.mə/, balear /vuɫ.ɣəˈɾiz.mə/
Occidental:	nord-occidental /buɫ.ɣaˈɾiz.me/
	valencià /vuɫ.ɣaˈɾiz.me/, /buɫ.ɣaˈɾiz.me/

• Rimes: -izme
• Etimologia: De vulgar i el sufix -isme, segle XIX.

Nom

vulgarisme m. ‎(plural vulgarismes)

1. Expressió lingüística de la llengua oral considerada impròpia en registres formals o literaris.

   «Entre vocals anteriors en hiat, s’ha desenvolupat sovint una iod de transició, que de vegades és un simple vulgarisme (com en ideia, paiella, teiatro), i d’altres ha trascendit al llenguatge corrent i literari, com en xemeneia.» (Francesc de Borja Moll Casesnoves, Gramàtica històrica catalana, 2011, Universitat de València, p. 156, ISBN 9788437086002.)

Traduccions

Traduccions

• Anglès: vulgarism ^(en)
• Castellà: vulgarismo ^(es) m.
• Francès: vulgarisme ^(fr) m.

Miscel·lània

• Síl·labes: vul·ga·ris·me (4)
• Heterograma de 10 lletres (aegilmrsuv)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB