barbarisme

Català

• Pronúncia: oriental /bər.bəˈɾiz.mə/, occidental /baɾ.βaˈɾiz.me/
• Rimes: -izme
• Etimologia: Del llatí barbarismus, segle XV.

Nom

bar·ba·ris·me m. ‎(plural barbarismes)

1. Forma lingüística, generalment lèxica, incorrecta en llurs regles d'escriptura, pronúncia o sintaxi (no normativa), no reconeguda com a pròpia (generalment d'origen estranger, com per exemple els castellanismes).
2. Poèticament, una multitut de bàrbars.

Traduccions

Forma lingüística no normativa

• Albanès: barbarizmat ^(sq)
• Alemany: Barbarismus ^(de)
• Anglès: barbarism ^(en)
• Basc: barbarismo ^(eu)
• Castellà: barbarismo ^(es)
• Danès: barbarisme ^(da)
• Estonià: barbarism ^(et)
• Francès: barbarisme ^(fr)
• Grec: βαρβαρισμός ^(el) ‎(varvarismós)
• Hongarès: barbarizmus ^(hu)
• Italià: barbarismo ^(it)

• Kazakh: варваризм ^(kk) ‎(varvarïzm/varvarizm)
• Kirguís: варваризм ^(ky) ‎(varvarizm)
• Letó: barbarismi ^(lv)
• Lituà: barbarizmas ^(lt)
• Llatí: barbarismus ^(la)
• Neerlandès: barbarisme ^(nl)
• Polonès: barbaryzm ^(pl)
• Portuguès: barbarismo ^(pt)
• Romanès: barbarism ^(ro)
• Rus: варваризм ^(ru) ‎(varvarizm)
• Tàtar: варваризм ^(tt)

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia

Francès

• Pronúncia: /baʁ.ba.ʁism/
• Etimologia: Del llatí barbarismus.

Nom

barbarisme m. ‎(plural barbarismes)

1. barbarisme

Neerlandès

• Pronúncia: /bɑrbɑˈrɪzmə/
• Etimologia: Del llatí barbarismus.

Nom

barbarisme ‎(plural barbarismen)

1. barbarisme

Occità

• Pronúncia: /baɾ.baˈɾiz.me/
• Etimologia: Del llatí barbarismus.

Nom

barbarisme m. ‎(plural barbarismes)

1. barbarisme