valencià

Potser volíeu: valencia, Valencia, valència, València

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /bə.ɫən.siˈa/, balear /və.ɫən.siˈa/
Occidental:	nord-occidental /ba.ɫen.siˈa/
	valencià /va.ɫen.siˈa/, /ba.ɫen.siˈa/ⓘ

• Rimes: -a
• Etimologia: De València i el sufix -à.

Adjectiu

valencià m. ‎(femení valenciana, plural masculí valencians, plural femení valencianes)

1. Relatiu o pertanyent a la ciutat de València.
2. Relatiu o pertanyent al País Valencià, antic Regne de València, actual Comunitat Valenciana, als seus habitants o a la seva llengua.

Traduccions

Relatiu a València o al País Valencià

• Anglès: Valencian ^(en)
• Asturià: valencianu ^(ast) m.
• Castellà: valenciano ^(es) m.
• Francès: valencien ^(fr) m.
• Gallec: valenciano ^(gl)

Nom

valencià m. ‎(plural valencians, femení valenciana)

1. Habitant de la ciutat de València].
2. Habitant del País Valencià.

Traduccions

Habitant de València

• Anglès: Valencian ^(en)
• Asturià: valencianu ^(ast) m.
• Castellà: valenciano ^(es) m.
• Francès: Valencien ^(fr) m.
• Gallec: valenciano ^(gl)

Nom

valencià m. ‎(només en singular)

1. Conjunt de parlars del català occidental propis del País Valencià.
2. (País Valencià) català (llengua)

Traduccions

Idioma de València

• Anglès: Valencian ^(en)
• Asturià: valencianu ^(ast) m.
• Castellà: valenciano ^(es) m.
• Francès: valencien ^(fr) m.
• Gallec: valenciano ^(gl)
• Suec: valencianska ^(sv) c., valencier ^(sv) c.

Miscel·lània

• Síl·labes: va·len·ci·à (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, Optimot