Potser volíeu: CATALÀ, Català, catalá, catalã

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /kə.təˈɫa/, occidental /ka.taˈɫa/
  • Rimes: -a
  • Etimologia: D’origen incert, paral·lel al de Catalunya, segle XII. Potser de *catelanos, metàtesi del llatí Lacetanōs, acusatiu de Lacetani («lacetans»),[1] poble ibèric de la regió central de Catalunya i que podria relacionar-se amb la menció de Ptolomeu dels Καστελανοι (Kastelanoi) o Κατελανοι (Katelanoi).[2] Vegeu més informació a Catalunya.

Adjectiu

modifica

català m. (femení catalana, plural masculí catalans, plural femení catalanes)

  1. Relatiu o pertanyent a Catalunya, als seus habitants o a la llengua catalana.
  2. Relatiu o pertanyent als Països Catalans o als seus habitants.

Traduccions

modifica

català m. (plural catalans, femení catalana)

  1. Natural de Catalunya.
  2. Natural dels Països Catalans.
    «He pellucat una trentena de topònims marinencs que podem qualificar de genèrics, però que sonen com a més habituals per a un català de Mallorca.» (Vicenç M. Rosselló i Verger, Toponímia, geografia i cartografia, 2004, →ISBN)
  3. (masculí singular) Llengua històricament parlada a Catalunya, Andorra, País Valencià, les illes Balears, la Catalunya Nord, l'Alguer i la Franja de Ponent.
  4. catalanoparlant

Sinònims

modifica

Derivats

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ca·ta·là (3)
  • Anagrama: acalat

Vegeu també

modifica
  1. Coromines, Joan. «DECat. IX, 277a57». A: Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1980-1991.
  2. Coromines, Joan. «OnCat. III, 337». A: Onomasticon Cataloniae. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, 1989-1997.