glossa

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈɡɫɔ.sə/
Occidental:	nord-occidental /ˈɡɫɔ.sa/
	valencià /ˈɡɫɔ.sa/, /ˈɡɫɔ.sɔ/

• Rimes: -ɔsa
• Etimologia: Cultisme del llatí glossa introduït per Pompeu Fabra substituint el patrimonial glosa.

Nom

glossa f. ‎(plural glosses)

1. Explicació del sentit d’un mot.
2. Composició poètica amb amplificacions dels versos d’una estrofa.
3. (llengües de signes) Denominació d’un signe amb la paraula de la llengua oral més propera, en versaleta.

Variants

• glosa

Traduccions

Explicació

• Anglès: gloss ^(en)
• Castellà: glosa ^(es)
• Francès: glose ^(fr)
• Italià: glossa ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: glos·sa (2)
• Anagrama: glosàs

Vegeu també

• Article corresponent a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈɡlɔs.sa/
• Etimologia: Del grec antic γλῶσσα ‎(glôssa).

Nom

glossa f. ‎(genitiu glossae)

1. glossa

Declinació

1a declinació -a, -ae

Cas	Singular	Plural
Nominatiu	glossa	glossae
Vocatiu	glossa	glossae
Acusatiu	glossam	glossās
Genitiu	glossae	glossārum
Datiu	glossae	glossīs
Ablatiu	glossā	glossīs

Derivats

• glossarium