mot

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈmot/
• Rimes: -ot

Àudio:

(fitxer)

• Etimologia: De llatí vulgar *muttum, d'origen onomatopeic, segle XIV.

Nom

mot m. ‎(plural mots)

1. Unitat morfològica constituïda per morfemes i que té autonomia funcional.

Relacionats

• paraula, terme

Traduccions

Traduccions: mot

• Aimara: aru ^(ay)
• Alemany: Wort ^(de) n.
• Anglès: word ^(en)
• Asturià: pallabra ^(ast)
• Bambara: kuma ^(bm)
• Basc: hitz ^(eu)
• Búlgar: дума ^(bg)
• Castellà: palabra ^(es), vocablo ^(es)
• Danès: ord ^(da) n.
• Eslovè: beseda ^(sl) f.
• Esperanto: vorto ^(eo)
• Francès: mot ^(fr)
• Frisó occidental: wurd ^(fy)
• Grec: λέξη ^(el) ‎(lexi), λόγος ^(el) ‎(logos)
• Hindi: शब्द ^(hi) m.
• Interlingua: parola ^(ia)
• Irlandès: focal ^(ga) m.

• Islandès: orð ^(is) n.
• Italià: parola ^(it) f., vocabolo ^(it)
• Japonès: 言葉 ^(ja)
• Llatí: verbum ^(la) n., vocabulum ^(la) n.
• Llengua de signes catalana: PARAULA ^(csc)
• Marathi: शब्द ^(mr) m.
• Neerlandès: woord ^(nl) m.
• Noruec: ord ^(no)
• Papiament: palabra ^(pap)
• Portuguès: palavra ^(pt) f.
• Romanès: cuvînt ^(ro)
• Rus: слово ^(ru) ‎(slovo)
• Sànscrit: शब्द ^(sa) m.
• Suec: ord ^(sv)
• Tahitià: parau ^(ty)
• Tàtar: suz ^(tt)
• Txec: slovo ^(cs)

Miscel·lània

• Anagrama: tom

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot

Francès

• Pronúncia: /mo/
• Etimologia: Del llatí muttum.

Nom

mot m. ‎(plural mots)

1. mot

Llengua de signes francesa

Reprodueix mot