λόγος

Grec antic

• Pronúncia: /ló.ɡos/ (s. V aC), /ˈlo.ɣos/ (s. IV dC)
• Etimologia: De λέγω ‎(légō, «dir»).

Nom

λόγος ‎(lógos) m. ‎(genitiu λόγου)

1. El que s'ha dit: paraula, frase, discurs
2. El que s'ha pensat: raonament, càlcul
3. relat, narració, explicació
4. qüestió, tema, estudi

Derivats

• ἄλογος ‎(álogos)
• λογίζομαι ‎(logízomai)
• λογισμός ‎(logismós)
• πρόλογος ‎(prólogos)
• ἐπίλογος ‎(epílogos)

Descendents

• Anglès: -logy
• Aragonès: -lochía
• Asturià: -loxía
• Bretó: loji
• Català: -logia
• Castellà: -logía
• Danès: -logi
• Francès: -logie
• Gallec: -loxía, -logia (reintegracionista)
• Italià: -logia
• Occità: -logia
• Portuguès: -logia