tema

Potser volíeu: TEMA

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: central /ˈte.mə/, /ˈtɛ.mə/, balear /ˈte.mə/

Occidental: /ˈte.ma/

• Rimes: -ema

Àudio: Bages

(fitxer)

• Homòfon: témer
• Etimologia: Del llatí thema, segle XVI, procedent del grec θέμα ‎(théma), de τῐ́θημῐ ‎(títhēmi, «jo poso»).

Nom

tema m. ‎(plural temes)

1. Assumpte de què tracta una obra o discurs.
2. (lingüística) Part de l'oració que conté informació ja sabuda per l'interlocutor.
3. (col·loquial) Droga o relacions amoroses.
4. Lliçó d'un temari.
5. Melodia que serveix com a base d'una composició més llarga.

Sinònims

• arrel, radical
• assumpte, matèria, qüestió
• assumpte, motiu
• assumpte, objecte
• contingut

Traduccions

Assumpte de què tracta una obra o discurs

• Anglès: topic ^(en), theme ^(en)
• Castellà: tema ^(es)
• Francès: thème ^(fr)

• Italià: tema ^(it)
• Llengua de signes catalana: TEMA ^(csc)

Part de l'oració

• Castellà: tema ^(es)

Droga, col·loquial

• Castellà: tema ^(es)

Lliçó d'un temari

• Castellà: tema ^(es)

• Llengua de signes catalana: TEMA ^(csc)

Melodia que serveix com a base

• Castellà: tema ^(es)
• Francès: thème ^(fr)

• Italià: tema ^(it)

Verb

tema

1. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb témer

1. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb témer

1. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb témer

Miscel·lània

• Síl·labes: te·ma (2)
• Anagrames: mate, meta

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB, Optimot
• Vegeu el Diccionari de sinònims de Softcatalà-OpenThesaurus: tema

Italià

Verb

tema

1. primera persona singular (io) del present de subjuntiu de temere
2. segona persona singular (tu) del present de subjuntiu de temere
3. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) del present de subjuntiu de temere
4. tercera persona singular (lui/lei, esso/essa) de l'imperatiu de temere