assumpte

Català

• Pronúncia: oriental /əˈsum.tə/, occidental /aˈsum.te/
• Homòfon: Assumpta
• Etimologia:

Nom: Calc del castellà asunto, del llatí assumptus, participi del verb assumĕre ‎(«assumir»), segle XIX.

Adjectiu: Calc del castellà asunto, del llatí assumptum ‎(«endut»), del verb assumĕre, format pel prefix ad- ‎(«en direcció a») i sumere ‎(«endur»), que ve de sub+emere.

• Anagrama: tupàssem

Nom

as·sump·te m. ‎(plural assumptes)

1. Tema o argument d'una obra.
2. Allò que requereix dedicació o treball.

Traduccions

Tema o argument d'una obra

• Alemany: Betreff ^(de) m.
• Anglès: issue ^(en)
• Castellà: asunto ^(es)

• Francès: affair ^(fr)
• Italià: questione ^(it)
• Occità: afar ^(oc), ahèr ^(oc)

Adjectiu

as·sump·te m. ‎(femení assumpta, plural invariable assumptes)

1. Ser endut cap al cel miraculosament.

Vegeu també

• Assumpte a la Viquipèdia
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Llatí

• Pronúncia: /asˈsuːmp.tɛ/

Adjectiu

assūmpte

1. vocatiu masculí singular de assūmptus