assumpte

Català

• Pronúncia: oriental /əˈsum.tə/, occidental /aˈsum.te/
• Etimologia:

Nom: Del llatí assumptus, participi del verb assumĕre ‎(«assumir»)

Adjectiu: Del llatí assumptum ‎(«endut»), del verb assumĕre, format pel prefix ad- ‎(«en direcció a») i sumere ‎(«endur»), que ve de sub+emere.

• Homòfon: Assumpta
• Anagrama: tupàssem

Nom

as·sump·te m. ‎(plural assumptes)

1. Tema o argument d'una obra.
2. Allò que requereix dedicació o treball.

Traduccions

Tema o argument d'una obra

• Anglès: issue ^(en)
• Castellà: asunto ^(es)
• Francès: affair ^(fr)

• Italià: questione ^(it)
• Occità: afar ^(oc), ahèr ^(oc)

Adjectiu

as·sump·te m. ‎(femení assumpta, plural invariable assumptes)

1. Ser endut cap al cel miraculosament.

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Llatí

• Pronúncia: /asˈsuːmp.tɛ/

Adjectiu

assūmpte

1. vocatiu masculí singular de assūmptus