Català
Modifica

  • Pronúncia(i): oriental /əˈsum.tə/, occidental /aˈsum.te/
  • Homòfon: Assumpta
  • Etimologia:
Nom: Calc del castellà asunto, del llatí assumptus, participi del verb assumĕre ‎(«assumir»), segle XIX.
Adjectiu: Calc del castellà asunto, del llatí assumptum ‎(«endut»), del verb assumĕre, format pel prefix ad- ‎(«en direcció a») i sumere ‎(«endur»), que ve de sub+emere.

NomModifica

assumpte m. ‎(plural assumptes)

  1. Tema o argument d'una obra.
  2. Allò que requereix dedicació o treball.

TraduccionsModifica

AdjectiuModifica

assumpte m. ‎(femení assumpta, plural invariable assumptes)

  1. Ser endut cap al cel miraculosament.

Miscel·làniaModifica

  • Síl·labes: as·sump·te (3)
  • Anagrama: tupàssem

Vegeu tambéModifica


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /asˈsuːmp.tɛ/

AdjectiuModifica

assūmpte

  1. vocatiu masculí singular de assūmptus