Català
Modifica

 
Meta marcada amb roig.
 
Meta guarnida amb una arcada de publicitat.
  • Pronúncia(i): oriental /ˈmɛ.tə/, occidental /ˈme.ta/
  • Rimes: -ɛta
  • Etimologia: Del llatí mēta, segle XIX.
  • Anagrames: mate, tema

NomModifica

me·ta f. ‎(plural metes)

  1. Línia, generalment marcada al terra, que ha d'assolir un corredor en una competició.
  2. En sentit general, qualsevol fita que una persona vol assolir.
  3. (futbol) porteria
  4. (beisbol) base de meta
  5. Fita, generalment en forma de columna o de con, que els antics romans col·locaven a cada extrem d'un circ per indicar el lloc per on havien de voltar els cavalls.

SinònimsModifica

AntònimsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

me·ta

  1. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb metre
  2. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb metre
  3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb metre

Vegeu tambéModifica


Castellà
Modifica

Peninsular: /ˈme.ta/
Americà: alt /ˈme.t(a)/, baix /ˈme.ta/
  • Etimologia: Del llatí mēta.

NomModifica

me·ta f. ‎(plural metas)

  1. meta, objectiu
  2. (esports de pilota) porteria
  3. (beisbol) base de meta

SinònimsModifica

Vegeu tambéModifica

  • meta. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 juny 2014].


Llatí
Modifica

  • Pronúncia(i): /ˈmeː.ta/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *meh₁- («mesurar»).

NomModifica

mēta f. ‎(genitiu mētae)

1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu mēta mētae
Vocatiu mēta mētae
Acusatiu mētam mētās
Genitiu mētae mētārum
Datiu mētae mētīs
Ablatiu mētā mētīs
  1. fita, con
  2. límit, meta