Potser volíeu: meta-

Català

modifica
 
Meta marcada amb roig.
  • Pronúncia(i): oriental /ˈmɛ.tə/, occidental /ˈme.ta/
  • Rimes: -ɛta
  • Etimologia: [1] Del llatí mēta, segle XIX.
  • Etimologia: [2] Reducció infantil de mameta, diminutiu de mama.

meta f. ‎(plural metes)

  1. Línia, generalment marcada a terra, que ha d'assolir un corredor en una competició.
  2. Fita que una persona vol assolir.
  3. (futbol) porteria
  4. (beisbol) base de meta
  5. Fita, generalment en forma de columna o de con, que els antics romans col·locaven a cada extrem d'un circ per indicar el lloc per on havien de voltar els cavalls.

Sinònims

modifica

Antònims

modifica

Traduccions

modifica

meta f. ‎(plural metes)

  1. (familiarment) mamella

meta

  1. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb metre.
  2. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb metre.
  3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb metre.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: me·ta (2)
  • Anagrames: mate, tema

Vegeu també

modifica

Castellà

modifica
Peninsular: /ˈme.ta/
Americà: alt /ˈme.t(a)/, baix /ˈme.ta/

meta f. ‎(plural metas)

  1. meta, objectiu
  2. (esports de pilota) porteria
  3. (beisbol) base de meta

Sinònims

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: me·ta (2)

Vegeu també

modifica
  • meta. Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. [Consulta: 12 juny 2014].
  • Pronúncia(i): /ˈmeː.ta/
  • Etimologia: Del protoindoeuropeu *meh₁- («mesurar»).

mēta f. ‎(genitiu mētae)

  1. fita, con
  2. límit, meta

Declinació

modifica
1a declinació -a, -ae
Cas Singular Plural
Nominatiu mēta mētae
Vocatiu mēta mētae
Acusatiu mētam mētās
Genitiu mētae mētārum
Datiu mētae mētīs
Ablatiu mētā mētīs