començament

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /ku.mən.səˈmen/

Occidental: nord-occidental /ko.men.saˈmen/, valencià /ko.men.saˈment/

• Rimes: -ent
• Etimologia: De començar i el sufix -ment, segle XIV

Nom

co·men·ça·ment m. ‎(plural començaments)

1. allò pel que comença alguna cosa o que està al seu principi.

Sinònims

• arrencada, inici, naixement, origen, principi.

Traduccions

Traduccions: començament

• Anglès: beginning ^(en)
• Castellà: principio ^(es), comienzo ^(es)
• Francès: commencement ^(fr)
• Gallec: comezo ^(gl) m.
• Italià: cominciamento ^(it)

• Llatí: initium ^(la)
• Llengua de signes catalana: COMENÇAR ^(csc)
• Occità: començament ^(oc)
• Portuguès: começo ^(pt)
• Romanès: începere ^(ro) f., început ^(ro) n.

Vegeu també

• Diccionari Catalá-Castellá-Llatí-Frances-Italiá: Per una societat de catalans. Barcelona, 1839. Tom I.
• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Occità

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ku.men.so̞ˈmen/

Àudio: Bearn

(fitxer)

Nom

començament m. ‎(plural començaments)

1. començament