origen

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental: /uˈɾi.ʒən/

Occidental: nord-occidental /oˈɾi.ʒen/, valencià /oˈɾi.d͡ʒen/, /uˈɾi.d͡ʒen/

• Etimologia: Del llatí origo, segle XV, derivat de orīri ‎(«llevar-se, tenir origen en»).

Nom

origen m. ‎(plural orígens)

1. Inici, principi d'un procés.
2. Creació.

Sinònims

• arrel, causa, font, germen, llavor, naixement, procedència
• arrel, causa, mare, principi
• arrencada, començament, inici, naixement, principi
• gènesi
• llinatge

Traduccions

Traduccions

• Alemany: Ursprung ^(de) m.
• Àrab: مَنْشَأ‎ ^(ar) m.
• Belarús: крыні́ца ^(be) f. ‎(krinitsa)
• Búlgar: прои́зход ^(bg) m. ‎(proízkhod)
• Castellà: origen ^(es) m.
• Coreà: 기원 ^(ko) ‎(giwon)
• Eslovac: začiatok ^(sk) m., vznik ^(sk) m.
• Esperanto: origino ^(eo)
• Finès: alkuperä ^(fi)
• Francès: origine ^(fr) f.
• Gallec: orixe ^(gl) f.
• Georgià: საწყისი ^(ka) ‎(sàtskissi)
• Grec: αρχή ^(el) f. ‎(arkhí)
• Grec antic: ἀρχή ^(grc) f. ‎(arkhḗ)
• Hindi: शुरुआत ^(hi) f.
• Hongarès: eredet ^(hu)

• Irlandès: foinse ^(ga) f.
• Italià: origine ^(it) f.
• Japonès: 起源 ^(ja)
• Lituà: kilmė ^(lt) f.
• Llatí: origo ^(la) f., principium ^(la) n.
• Mongol: гарал ^(mn)
• Neerlandès: herkomst ^(nl) f., oorsprong ^(nl) m.
• Polonès: pochodzenie ^(pl) n.
• Portuguès: origem ^(pt) f.
• Romanès: origine ^(ro) f.
• Rus: нача́ло ^(ru) n. ‎(natxalo)
• Serbocroat: почетак ^(sh), početak ^(sh)
• Turc: köken ^(tr)
• Txec: vznik ^(cs) m., počátek ^(cs) m.
• Xinès: 起源 ^(zh) ‎(qǐyuán)

Miscel·lània

• Síl·labes: o·ri·gen (3)
• Heterograma de 6 lletres (eginor)
• Anagrames: ignore, oregin