obra

Potser volíeu: obrà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/ˈɔ.βɾə/
Occidental:	nord-occidental /ˈɔ.βɾa/
	valencià /ˈɔ.bɾa/, /ˈɔ.βɾɔ/

• Rimes: -ɔbɾa
• Homòfon: obre ‎(oriental)
• Etimologia: Del llatí opera ‎(«treball»), segle XII, doblet del cultisme òpera.

Nom

obra f. ‎(plural obres)

1. Resultat del treball creatiu d'una persona, si es tracta d'un escriptor és un escrit, si es tracta d'un escultor és una escultura, etc.
2. Edifici en construcció.

   L'arquitecte ha anat a visitar l'obra.

3. Representació teatral.

   Hem anat a veure l'obra que fan al teatre Principal.

4. Conjunt de materials de construcció que agrupa: els maons, la pedra, el ciment.

   La casa del meu veí està feta d'obra, però la meva és de fusta.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: work ^(en), play ^(en)
• Castellà: obra ^(es) f.
• Francès: travail ^(fr)
• Italià: opera ^(it)
• Llengua de signes catalana: FER ^(csc)

Verb

obra

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de obrar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb obrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: o·bra (2)
• Anagrames: abró, Arbó, baró, Baró, bora, borà, braó, orba, orbà, rabo, roba, robà

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: \ˈo.βɾa\

Americà: alt /ˈo.bɾa/, baix \ˈo.βɾa\

• Rimes: -obɾa
• Etimologia: Del llatí opĕra. Doblet de ópera.

Nom

obra f. ‎(plural obras)

1. obra

Verb

obra

1. tercera persona del singular (él, ella, usted) del present d’indicatiu del verb obrar
2. segona persona del singular (tú) de l'imperatiu del verb obrar

Variants

• [2]: (voseo) obrá

Miscel·lània

• Síl·labes: o·bra (2)
• Anagrames: abro, baro, broa, rabo, roba, robá

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre obra